Alfred Adler

Metge i psicoterapeuta austríac (1870–1937), fundador de la psicologia individual i el primer dels col·laboradors de Freud que se'n va separar per construir una teoria pròpia. Havia estat metge de barri a Viena, amb una clientela d'artesans i botiguers, i aquella experiència li va deixar una marca que no va perdre mai: el seu primer llibre és un estudi de salut dels sastres, i la seva psicologia sempre va tenir un peu a les condicions materials i socials en què la gent viu.

Va entrar aviat al cercle dels dimecres de Freud i en va arribar a presidir la Societat Psicoanalítica de Viena, però el 1911 va trencar-hi. La discrepància era de fons: contra la primacia de la sexualitat, Adler situava al centre el sentiment d'inferioritat i el moviment de compensació que en surt. Cada persona comença petita i depenent, i la vida psíquica s'organitza com un esforç per superar aquella insuficiència inicial. D'aquí conceptes que després han corregut molt més que el seu nom: complex d'inferioritat, estil de vida, ordre de naixement, finalisme fictici.

La peça que sovint es deixa fora és la que ell considerava decisiva: el *Gemeinschaftsgefühl*, el sentiment comunitari. El moviment compensatori pot anar cap a la superioritat sobre els altres o cap a la col·laboració amb ells, i per a Adler la salut és la segona direcció, no la primera. És per això que va dedicar els últims anys a clíniques d'orientació infantil i a la formació de mestres, i que va morir a Aberdeen enmig d'una gira de conferències.