Com funciona
SigPhi respon a partir de fonts primàries de domini públic i conserva el vincle entre cada resposta i els passatges recuperats.
Procedència dels textos
El corpus reuneix edicions de domini públic de biblioteques digitals com Project Gutenberg, Wikisource i Internet Archive, a més de textos incorporats des d'altres repositoris públics. La Biblioteca mostra l'autor, l'obra, la llengua i les notes editorials disponibles. Les biografies serveixen només de context i no són fonts citables. Els textos no es retoquen mai: la neteja elimina només les restes d'impremta de l'escaneig —números de pàgina, capçaleres repetides, paraules partides a final de línia—, mai ni una sola paraula del text, i mai no es cusen edicions diferents sense dir-ho.
Divisió i indexació
Els textos es normalitzen i es divideixen en passatges solapats per no perdre el context entre fragments. Cada passatge conserva autor, obra, llengua i avisos d'autoria o completesa. La cerca combina similitud semàntica i coincidència de paraules abans de seleccionar els passatges que rep el model.
Què vol dir «cita verificable»
Una citació del xat només es publica si passa unes comprovacions que no depenen del model: la frase que la sosté ha de ser literalment al passatge recuperat, l'autor i l'obra del parèntesi han de ser els d'aquell passatge, i el que el lector llegeix entre cometes s'ha de trobar en algun passatge. Una segona lectura automàtica mira que l'afirmació se'n desprengui, i pot equivocar-se. El capítol o la secció surten de la posició real de la cita dins de l'edició i no es mostren si no consten. Quan una part de la resposta no es pot sostenir, se'n retira la cita i una nota ho diu. En obrir una font es veu el fragment amb l'evidència ressaltada, el context d'abans i de després, i l'enllaç al passatge dins del lector. Al verificador de cites, el passatge de l'autor i els d'altres autors que recullen la frase surten per separat, cadascun amb el seu enllaç; «no trobat» no vol dir «fals».
Llengües i traduccions
La resposta es genera en la llengua de la pregunta i pot traduir o parafrasejar el sentit d'un fragment. A l'índex de cites, SigPhi ofereix una traducció generada a la llengua de la pàgina i mostra just a sota el text de l'edició incorporada. La traducció generada no és una edició publicada; les traduccions històriques s'identifiquen al catàleg.
Edicions i obres repetides
Una mateixa obra pot aparèixer en diverses llengües, traduccions, volums o edicions. SigPhi les conserva com a registres separats per mantenir-ne la traçabilitat. Quan comparteixen un títol traduït, l'índex mostra també el títol original i la llengua per distingir-les. La citació apunta sempre a l'edició que s'ha fet servir de debò, original o traducció, i ho diu: no se substitueix per una altra edició sense un alineament explícit dels dos textos. Que l'original tingui prioritat és un criteri de què s'incorpora al corpus, no una redirecció automàtica de les cites.
Límits i correccions
Els textos digitalitzats poden contenir errors d'OCR, metadades incompletes o divisions imperfectes. Les respostes generades també poden interpretar malament un passatge. Es pot valorar una resposta amb els botons del xat, i sota cada resposta —o des del passatge d'una cita— comunicar-hi un problema concret: el motiu, la cita afectada i un comentari; abans d'enviar-lo es veu exactament què s'enviarà. L'estat del text de cada fitxa diu si ve d'una mesura automàtica —que detecta brossa d'escaneig però no paraules mal llegides que semblen paraules— o d'una revisió a mà. El quadern d'estudi desa fragments i notes només en aquest navegador: les notes són del lector i SigPhi no les fa servir mai com a font.
Has trobat un error concret?