Llibre dels esperits
Pedagog i escriptor francès (1804–1869), nascut Hippolyte Léon Denizard Rivail a Lió i format sota la influència directa de Johann Heinrich Pestalozzi a Suïssa, on va absorbir un mètode pedagògic racionalista i experimental que aplicaria tota la vida com a educador a París, fundant-hi diverses institucions escolars i publicant abans de la seva conversió a l'espiritisme nombrosos manuals de gramàtica, aritmètica i pedagogia. Cap al 1854 va començar a interessar-se pels fenòmens de «taules giratòries» i comunicacions mediúmniques que aleshores causaven furor a Europa i, aplicant-hi el seu rigor metodològic habitual, va decidir sistematitzar les respostes obtingudes a través de diversos mèdiums en un cos doctrinal coherent, adoptant per a aquesta nova etapa el pseudònim Allan Kardec, que deia recordar d'una vida anterior com a druida gal. El resultat, el Llibre dels esperits (1857), fundacional per a tot el moviment espiritista modern, presenta en forma de preguntes i respostes una cosmologia completa que combina la creença en la comunicació amb els esperits dels morts amb la doctrina de la reencarnació successiva com a mitjà de perfeccionament moral progressiu de l'ànima, síntesi original que distingeix l'espiritisme kardecista de l'espiritualisme anglosaxó, generalment aliè a la reencarnació. Va completar aquesta doctrina amb altres obres sistemàtiques, com el Llibre dels mèdiums (1861) i l'Evangeli segons l'espiritisme (1864), i va fundar la Revue Spirite per difondre i coordinar el moviment. Encara que a Europa l'espiritisme kardecista va acabar sent eclipsat per altres corrents, va arrelar amb una força excepcional al Brasil, on continua sent avui una religió organitzada amb milions de seguidors.