Anselm Turmeda
Frare franciscà, escriptor i teòleg mallorquí (c. 1355–c. 1423), format en teologia i astrologia a Lleida, París i Bolonya, figura singular i controvertida de les lletres catalanes medievals per la seva doble carrera literària: primer com a autor de textos morals i satírics en català escrits des de la fe cristiana, i després, arran de la seva conversió a l'islam a Tunis cap al 1385 —adoptant el nom d'Abdal·là al-Tarjumàn («l'intèrpret»)—, com a autor de textos apologètics musulmans en àrab. Entre les seves obres catalanes destaca el Llibre de bons amonestaments (1398), un compendi de consells morals en vers d'ampli èxit popular que va circular reimprès fins ben entrat el segle XIX, i sobretot el Llibre de les bèsties o Disputa de l'ase (1417), una faula al·legòrica en què un ase argumenta amb enginy i erudició davant un tribunal d'animals la superioritat dels animals sobre els humans, obra d'aguda ironia i notable originalitat dins la tradició de la faula moral medieval, en la línia de Ramon Llull, de qui Turmeda es considerava en certa manera hereu intel·lectual crític. La seva conversió a l'islam, motivada segons ell mateix per una revelació profètica que li anunciava el triomf futur d'aquesta religió i narrada en la seva autobiografia àrab Tuhfat al-arib, el va portar a establir-se a Tunis, on va exercir com a intèrpret de duanes per als mercaders cristians —d'aquí el seu sobrenom àrab— i on va escriure la seva obra apologètica més important, també titulada Tuhfat al-arib, una refutació sistemàtica del cristianisme des de la perspectiva islàmica que va tenir una notable difusió al món musulmà. La figura de Turmeda, venerat com a sant popular a Tunísia sota el nom de Sidi Abdal·là, amb un mausoleu encara visitat avui, i alhora recordat a Catalunya com un dels grans prosistes medievals, continua generant debat entre els estudiosos sobre la sinceritat, l'oportunisme o la complexitat íntima de la seva doble conversió religiosa.