Ausiàs March
Poeta i cavaller valencià (c. 1400–1459), nascut a Gandia en el si d'una família noble amb tradició tant militar com literària —el seu pare, Pere March, també va ser poeta—, i format en les armes participant en expedicions militars a Sardenya i el nord d'Àfrica sota la corona d'Aragó abans de retirar-se a les seves possessions per dedicar-se a l'administració dels seus béns, a una vida sentimental agitada documentada en part per la seva pròpia poesia, i, sobretot, a l'escriptura poètica. Considerat el poeta més important de la literatura catalana medieval i un dels grans lírics europeus del segle XV, Ausiàs March va trencar radicalment amb la tradició trobadoresca provençal que encara dominava la poesia catalana del seu temps, abandonant l'occità com a llengua poètica —fins aleshores obligatòria per a la lírica culta— per escriure íntegrament en català, i substituint la idealització convencional de l'amor cortès per una introspecció psicològica profunda i sovint torturada, d'arrel aristotèlica i escolàstica, que explora sense concessions els conflictes entre raó i passió, cos i ànima, desig i culpa. La seva obra, transmesa en uns 128 poemes agrupats tradicionalment en cicles temàtics (cants d'amor, cants de mort, cant moral, cant espiritual i el cèlebre Cant de mort), es caracteritza per un llenguatge dens, sintàcticament complex i carregat de paradoxes, en què l'amor esdevé sovint font de sofriment i de coneixement dolorós d'un mateix més que no pas de plaer, i on la mort de la seva estimada apareix com a tema obsessiu i recurrent. La influència de March sobre la poesia castellana del Segle d'Or, en particular sobre Garcilaso de la Vega, que el va llegir i imitar directament, va ser decisiva, i la seva obra ha estat reivindicada al llarg del segle XX i XXI, especialment des de la Renaixença i el noucentisme, com un dels cims absoluts de la literatura catalana de tots els temps.