Avicenna
Filòsof, metge i polímata persa (980–1037), nascut prop de Bukharà, a l'actual Uzbekistan, considerat un prodigi intel·lectual que, segons la seva pròpia autobiografia, ja havia memoritzat l'Alcorà i dominava la lògica, la geometria i l'àlgebra als deu anys, i que va aprendre medicina de manera pràcticament autodidacta fins a esdevenir metge de cort a divuit anys, exercint més tard com a visir en diverses corts persianes en una vida marcada per la inestabilitat política, l'exili freqüent i fins i tot un breu empresonament. La seva obra mèdica capital, el Cànon de medicina, una summa enciclopèdica que sistematitza el saber gale i grec juntament amb aportacions pròpies i de la medicina índia i persa, es va convertir en el text mèdic de referència tant al món islàmic com, un cop traduït al llatí, a les universitats europees, on va continuar sent d'ús obligatori fins ben entrat el segle XVII, un període d'autoritat ininterrompuda de gairebé sis-cents anys sense parangó en la història de la medicina. En filosofia, la seva obra magna, el Llibre de la curació (Kitab al-Shifa), una vasta enciclopèdia de lògica, física, matemàtiques i metafísica, desenvolupa una síntesi original entre l'aristotelisme i el neoplatonisme que exerciria una influència decisiva tant sobre la filosofia islàmica posterior com, a través de traduccions llatines, sobre l'escolàstica cristiana medieval, especialment sobre Tomàs d'Aquino i Duns Escot. Un dels seus arguments més cèlebres, l'anomenat «argument de l'home volant», postula que un ésser humà creat instantàniament a l'aire, sense cap percepció sensorial del seu propi cos, seguiria tenint consciència certa de la seva pròpia existència, argument que Avicenna feia servir per demostrar la distinció real entre l'ànima i el cos. També va formular una influent distinció metafísica entre essència i existència, defensant que en tots els éssers excepte Déu l'existència s'afegeix contingentment a l'essència. Conegut a Occident com Avicenna, va ser durant segles la principal via d'accés europea al pensament aristotèlic filtrat i reelaborat des de la tradició islàmica.