Benedetto Croce
Filòsof, historiador, crític literari i estadista italià (1866–1952), nascut a Pescasseroli en el si d'una família aristocràtica adinerada, marcat de per vida per la mort dels seus pares i germana en el terratrèmol d'Ischia de 1883, del qual ell mateix va sobreviure gairebé miraculosament, i que va decidir dedicar la immensa fortuna heretada a construir a Nàpols una vida intel·lectual completament independent de la universitat i de qualsevol institució oficial. Figura dominant de la filosofia italiana durant la primera meitat del segle XX, Croce va desenvolupar un sistema idealista propi —conegut com a «historicisme absolut»— exposat en la seva tetralogia Filosofia de l'esperit, que reformula la dialèctica hegeliana en quatre moments distints però interrelacionats: l'estètica (intuïció), la lògica (concepte), l'economia (voluntat particular) i l'ètica (voluntat universal), sistema en què tota la realitat es concep com a activitat de l'esperit desplegant-se en la història, sense cap residu de transcendència metafísica més enllà d'aquest procés immanent. La seva Estètica com a ciència de l'expressió i lingüística general (1902) proposa una teoria influent de l'art com a «intuïció-expressió» pura, distinta i irreductible al concepte lògic, que va exercir un impacte decisiu en la crítica literària i artística de tot el segle XX, mentre que a la Història com a pensament i com a acció defensava que tota història és inevitablement «història contemporània», escrita des de les preocupacions vitals del present. Editor durant més de quatre dècades de la influent revista La Critica, des de la qual va exercir una autoritat intel·lectual gairebé sense parangó a Itàlia, Croce va oposar-se obertament al feixisme de Mussolini —redactant el 1925 el «Manifest dels intel·lectuals antifeixistes» en resposta al manifest procomunista de Giovanni Gentile—, actitud que, gràcies al seu prestigi internacional i la seva discreció política, li va permetre sobreviure al règim sense exili ni empresonament, per convertir-se després de la guerra en una figura simbòlica clau de la reconstrucció democràtica i cultural d'Itàlia, arribant a ser ministre i senador.