Bernat Metge
Escriptor, humanista i alt funcionari català (c. 1340/46–1413), nascut a Barcelona i format en un entorn familiar lligat a la cancelleria reial, on va exercir durant dècades com a secretari i notari al servei de quatre reis successius de la Corona d'Aragó —Pere el Cerimoniós, Joan I, Martí l'Humà i, ja al final de la seva vida, Ferran d'Antequera—, càrrec que li va permetre accedir a una educació humanística excepcional per a l'època i entrar en contacte amb les corrents intel·lectuals italianes que arribaven a la cort catalanoaragonesa. Figura clau i pionera de l'humanisme català, Metge és considerat l'introductor de les idees del primer humanisme italià —especialment de Boccaccio i, en menor mesura, de Petrarca— a la literatura catalana, un humanisme que combina l'erudició clàssica renovada amb una prosa vernacla d'una elegància i sofisticació retòrica sense precedents en la llengua. La seva obra mestra, Lo somni (1399), escrita mentre estava empresonat arran d'una acusació —de la qual seria absolt— relacionada amb la mort del rei Joan I, és un diàleg filosòfic en quatre llibres en què l'esperit del rei difunt es presenta a l'autor en somnis per debatre sobre la immortalitat de l'ànima, la providència divina, la fortuna i, en el llibre final, la naturalesa i el comportament de les dones, en un dels textos més notables de la literatura catalana medieval per la seva combinació de sofisticació filosòfica escolàstica, influència clàssica i ironia narrativa. Autor també de Valter e Griselda, una traducció-adaptació al català de la coneguda novel·la de Boccaccio (via la versió llatina de Petrarca), i d'obres més breus com el Llibre de Fortuna e Prudència, Metge representa el punt culminant de la prosa catalana medieval i el pont decisiu entre la tradició cortesana anterior i el nou humanisme renaixentista que penetraria a la Corona d'Aragó al segle XV.