David Ricardo
Economista britànic d'origen sefardita (1772–1823), nascut a Londres en el si d'una família jueva d'origen holandès dedicada a la correduria d'accions, ofici que va abandonar el pare quan David es va casar amb una quàquera contra la voluntat familiar, però en el qual el jove Ricardo ja s'havia format prou bé com per amassar en pocs anys una fortuna considerable com a corredor i especulador financer independent, que li permetria retirar-se dels negocis abans dels quaranta-dos anys per dedicar-se a l'economia política i, els darrers anys de la seva vida, a la política com a membre del Parlament. Format essencialment de manera autodidacta —la lectura de La riquesa de les nacions d'Adam Smith el va introduir en l'economia—, Ricardo va desenvolupar un mètode d'anàlisi extraordinàriament abstracte i deductiu, basat en models simplificats i cadenes de raonament rigorós, que el converteix en el fundador de facto de l'economia com a disciplina teòrica formal, en contrast amb l'estil més descriptiu i històric del propi Smith. La seva obra principal, Principis d'economia política i tributació (1817), desenvolupa la teoria del valor-treball, segons la qual el valor d'intercanvi d'un bé depèn fonamentalment de la quantitat de treball necessària per produir-lo, teoria que influiria decisivament sobre Karl Marx tot i les conclusions polítiques radicalment diferents que en va extreure. Ricardo hi formula també la seva influent teoria de la renda de la terra, segons la qual la renda sorgeix de la diferència de fertilitat entre terres de qualitat desigual conreades sota pressió demogràfica creixent, i, sobretot, la llei dels avantatges comparatius, potser la seva contribució més duradora: fins i tot si un país fos més eficient que un altre en la producció de tots els béns, ambdós països es beneficien mutuament si cadascun s'especialitza en allò que produeix relativament millor i intercanvien la resta, un argument que continua sent el fonament teòric central de la defensa acadèmica del lliure comerç internacional. Ricardo va participar també en debats polítics decisius del seu temps, com la controvèrsia sobre les Corn Laws (lleis del blat), que va combatre per considerar-les perjudicials tant per als treballadors com per al creixement econòmic general.