Democritus
Filòsof grec presocràtic (c. 460–c. 370 aC), nascut a Abdera, a Tràcia, deixeble de Leucip, de qui va heretar i desenvolupar sistemàticament la teoria atomista, considerada la primera formulació coherent en la filosofia occidental d'un materialisme físic radical: tota la realitat, incloent l'ànima humana, està formada exclusivament per àtoms —partícules eternes, indivisibles, invisibles i qualitativament idèntiques que només difereixen en forma, mida, posició i ordre— movent-se en un buit infinit, i tots els fenòmens naturals, per complexos que semblin, es poden explicar íntegrament en termes de xocs i combinacions mecàniques d'aquests àtoms, sense necessitat de recórrer a causes finals, designis divins o principis teleològics. Aquesta cosmologia radicalment mecanicista, resumida en la seva cèlebre màxima que «per convenció existeix el dolç, per convenció l'amarg, per convenció el calor, per convenció el fred, per convenció el color; en realitat, àtoms i buit», anticipa amb una sofisticació sorprenent per a l'època problemes filosòfics que reapareixerien segles després en la física moderna, com la distinció entre qualitats primàries (objectives, com la forma) i secundàries (subjectives, com el color o el gust). Malgrat que la immensa majoria de la seva obra —que segons fonts antigues comprenia desenes de tractats sobre ètica, física, matemàtiques, música i tecnologia— es va perdre completament, transmesa només a través de citacions i referències d'autors posteriors com Aristòtil (sovint crític) i Ciceró, Demòcrit va ser també conegut a l'antiguitat com «el filòsof que ria», per la seva actitud sarcàstica i distanciada davant la insensatesa humana, contraposada a la figura d'Heràclit «el filòsof que plorava». La seva física atomista, refosa segles després per Epicur en un sistema ètic i posteriorment transmesa a Occident a través del poema De rerum natura de Lucreci, va exercir una influència decisiva —encara que sovint subterrània i indirecta— sobre el naixement de la ciència moderna en els segles XVII i XVIII.