Eduard Bernstein
Teòric polític i estadista socialdemòcrata alemany (1850–1932), nascut a Berlín en el si d'una família jueva assimilada, deixeble intel·lectual proper de Friedrich Engels durant el seu llarg exili a Londres i editor executor testamentari designat pel mateix Engels dels seus escrits pòstums, factors que li conferien inicialment una autoritat teòrica considerable dins el moviment socialdemòcrata alemany abans que ell mateix emprengués la revisió crítica més influent i controvertida del marxisme ortodox de tota la Segona Internacional. La seva obra fonamental, Les premisses del socialisme i les tasques de la socialdemocràcia (1899), publicada com a síntesi d'una sèrie d'articles previs que ja havien causat gran commoció dins el partit, va argumentar amb dades empíriques i anàlisi econòmica detallada que diverses prediccions centrals del marxisme clàssic no s'estaven complint a la pràctica: el capitalisme no mostrava senyals d'una polarització de classes creixent ni d'una concentració empresarial cada cop més extrema, la classe mitjana no s'estava reduint sinó expandint, i les condicions materials de la classe obrera milloraven gradualment gràcies a la sindicació i la legislació social en lloc d'empitjorar cap a una crisi revolucionària final inevitable. D'aquesta revisió empírica, Bernstein va derivar la seva conclusió teòrica i pràctica més cèlebre i escandalosa per als marxistes ortodoxos de l'època —encapçalats per Karl Kautsky i Rosa Luxemburg, que el van acusar durament de traïció teòrica—, expressada en la seva màxima «el moviment ho és tot, l'objectiu final no és res»: el socialisme hauria d'abandonar l'objectiu de la revolució violenta i la ruptura catastròfica amb el capitalisme per centrar-se en la reforma gradual, democràtica i legal del sistema existent, a través de sindicats, parlaments i cooperatives, posició que va donar origen al corrent conegut com a «revisionisme» o socialdemocràcia reformista. Diputat al Reichstag durant diverses legislatures, la seva visió, tot i haver estat formalment derrotada en els congressos del partit de la seva època, va acabar prevalent de facto en la pràctica política real de la socialdemocràcia europea del segle XX, convertint-lo en un dels pares intel·lectuals decisius de la socialdemocràcia reformista contemporània.