Edward B. Titchener

Psicòleg britànic i nord-americà (1867–1927) que va portar el mètode experimental de Wundt de Leipzig a Cornell i en va construir l'escola anomenada estructuralisme. Va estudiar clàssiques i fisiologia a Oxford, va passar dos anys al laboratori de Wundt i el 1892, com que no trobava plaça a Anglaterra, va acceptar la càtedra de Cornell que va ocupar fins a la mort, traduint a l'anglès la Physiologische Psychologie de Wundt i presentant-se durant trenta anys com el representant autèntic del programa alemany a Amèrica.

La seva versió, però, era més estreta i més severa que la de Wundt: la psicologia, tal com ell la definia, estudia l'experiència conscient en tant que depèn de qui l'experimenta, i la seva feina és analitzar aquella experiència en els components elementals —sensacions, imatges i afeccions—, determinar-ne els atributs de qualitat, intensitat, durada i claredat, i enunciar les lleis de la seva combinació.

L'instrument era la introspecció entrenada, una disciplina que costava mesos d'adquirir i que prohibia l'«error de l'estímul», és a dir descriure l'objecte en comptes de l'experiència; el resultat, catàlegs de milers de sensacions elementals. Els quatre volums d'Experimental Psychology: A Manual of Laboratory Practice (1901-1905) van formar tota una generació d'experimentadors americans fossin quines fossin les seves lleialtats teòriques, i és Titchener qui va donar a l'anglès la paraula empathy, encunyada per traduir l'Einfühlung de Theodor Lipps.

Va dirigir més de cinquanta tesis, entre elles la de Margaret Floy Washburn, la primera dona doctorada en psicologia als Estats Units, alhora que excloïa les dones del club privat d'experimentalistes que va fundar el 1904 — una contradicció que els seus mateixos deixebles li van fer notar. L'estructuralisme no el va sobreviure: atacat pel funcionalisme i després escombrat pel conductisme, es va acabar amb ell, però el rigor de laboratori que va imposar va durar més que la doctrina.