Francesc Eiximenis
Frare franciscà, teòleg i escriptor català (c. 1330–1409), nascut probablement a Girona, format en les universitats més prestigioses de l'Europa del seu temps —Oxford, París, Colònia i Roma—, on va absorbir tant la tradició escolàstica com el pensament polític aristotèlic, i actiu més tard a València, on va exercir una notable influència moral i política sobre la cort dels reis d'Aragó, arribant a ser confessor de la reina Maria de Luna. Autor prolífic en català —llengua que va contribuir decisivament a consolidar com a vehicle de pensament culte, en un moment en què el llatí encara dominava l'escriptura erudita—, la seva obra magna, inacabada, és el Lo Crestià, un projecte enciclopèdic que havia de comprendre tretze volums sobre la totalitat de la vida cristiana, dels quals només en va completar quatre: el Primer del Crestià, el Segon del Crestià, el Terç del Crestià i el Dotzè del Crestià, aquest darrer dedicat íntegrament a la teoria i pràctica del bon govern polític. Dins d'aquest projecte destaca especialment el Regiment de la cosa pública, un tractat autònom de doctrina política adreçat als jurats de València que defensa un ideal de govern basat en la virtut cívica, la justícia distributiva i la participació ciutadana, i que constitueix un dels textos més importants de pensament polític produïts a la Corona d'Aragó medieval. Una altra de les seves obres més llegides, el Llibre de les dones, és un extens tractat adreçat a l'educació moral i pràctica de les dones de totes les condicions socials, que combina consells d'espiritualitat amb observacions sorprenentment concretes sobre la vida quotidiana, l'economia domèstica i les relacions familiars. Eiximenis va escriure també la Vida de Jesucrist i el Llibre dels àngels, entre moltes altres obres, en una producció caracteritzada per un estil planer, moralitzant i deliberadament adreçat a un públic ampli més que no pas exclusivament acadèmic, cosa que en va assegurar una enorme difusió manuscrita per tota la Corona d'Aragó durant els segles XIV i XV.