SigPhiSigPhi

Francis Bacon

Filòsof, assagista i home d'estat anglès (1561–1626), nascut a Londres en el si d'una família cortesana influent, format en dret a Cambridge i actiu tota la seva vida en la política anglesa, on va arribar a ocupar el càrrec de lord canceller sota Jaume I abans de caure en desgràcia el 1621, condemnat per càrrecs de corrupció que ell mateix va admetre parcialment i que li van costar la fi de la seva carrera pública, encara que no la seva llibertat ni la seva fortuna personal. Considerat el pare del mètode científic modern i de l'empirisme anglès, Bacon va proposar en la seva obra magna inacabada, el Novum Organum (1620), una reforma radical del mètode de coneixement científic que substituís la lògica deductiva aristotèlica, dominant fins aleshores, per un mètode inductiu rigorós basat en l'observació sistemàtica dels fenòmens naturals, la recollida acumulativa de dades experimentals i l'eliminació metòdica dels prejudicis i errors sistemàtics del pensament, que Bacon va classificar en la seva cèlebre teoria dels «ídols de la ment»: els ídols de la tribu (errors comuns a tota la naturalesa humana), els de la cova (biaixos derivats de l'educació i experiència individuals), els de la plaça del mercat (confusions derivades del llenguatge comú) i els del teatre (errors heretats de sistemes filosòfics dogmàtics acceptats acríticament). Bacon defensava que el coneixement científic havia de tenir com a finalitat última no la mera contemplació especulativa sinó el domini pràctic de la naturalesa per millorar la condició material de la humanitat, resumit en la seva coneguda màxima «el coneixement és poder». La seva utopia científica inacabada, la Nova Atlàntida (publicada pòstumament el 1627), descriu una societat imaginària organitzada al voltant d'una institució de recerca científica col·lectiva anomenada Casa de Salomó, considerada una anticipació profètica de les futures acadèmies científiques i institucions de recerca modernes. Encara que Bacon mateix no va practicar la ciència experimental de manera sistemàtica, la seva insistència programàtica en l'observació, l'experimentació i la utilitat pràctica del coneixement va exercir una influència decisiva sobre la formació de la Royal Society de Londres i sobre tota la revolució científica del segle XVII.

8 obres

Temes que tracta