Giambattista Vico
Filòsof, historiador i jurista napolità (1668–1744), format en dret però amb una formació filosòfica i filològica autodidacta extraordinàriament vasta, va exercir gairebé tota la seva vida acadèmica com a catedràtic d'una modesta càtedra de retòrica a la Universitat de Nàpols, marginat de les càtedres de dret més prestigioses i lucratives a les quals aspirava, cosa que el va mantenir en una precarietat econòmica constant malgrat la profunditat i originalitat del seu pensament, reconegut només tardanament després de la seva mort. La seva obra mestra, la Ciència nova (publicada en tres versions successives el 1725, 1730 i 1744), constitueix un intent pioner de fundar una ciència filosòfica rigorosa de la història humana i les institucions civils, en oberta oposició al racionalisme cartesià dominant a la seva època, que Vico considerava incapaç de comprendre veritablement el món humà en centrar-se exclusivament en veritats matemàtiques abstractes i atemporals. El seu principi metodològic central, resumit en la fórmula llatina verum ipsum factum («allò vertader és el mateix que allò fet»), sosté que els éssers humans només poden conèixer amb certesa allò que ells mateixos han creat o fet, per la qual cosa, mentre que Déu sol pot conèixer perfectament la naturalesa (que ell ha creat), els homes poden conèixer amb especial profunditat la seva pròpia història i institucions civils, precisament perquè són obra humana, cosa que converteix la història i no la física en el camp de coneixement més propi i accessible per a la raó humana. Vico va desenvolupar també una teoria cíclica influent de l'evolució de les civilitzacions, els «corsi e ricorsi» (cursos i recursos), segons la qual totes les societats travessen necessàriament tres edats successives —l'edat dels déus, l'edat dels herois i l'edat dels homes— caracteritzades per formes progressivament diferents de llenguatge, dret, govern i mentalitat, abans de degenerar i eventualment reiniciar el cicle. Ignorat en gran part pels seus contemporanis, el pensament de Vico va ser redescobert amb entusiasme al segle XIX per pensadors com Michelet i posteriorment considerat precursor fonamental de disciplines com l'historicisme, la filosofia de la cultura, l'antropologia filosòfica i l'hermenèutica de les ciències humanes.