Guilgameix
Epopeia mesopotàmica, considerada la primera gran obra narrativa de la literatura mundial, la versió més completa de la qual —la coneguda com a «versió estàndard babilònica», composta en accadi cap al segle XII a.C. i atribuïda tradicionalment a l'escriba Sin-leqi-unninni— es va reconstruir en el segle XIX i XX a partir de dotzenes de tauletes cuneïformes fragmentàries trobades principalment a la biblioteca del rei assiri Assurbanipal a Nínive, si bé existeixen versions anteriors en sumeri que testimonien un procés de composició i transmissió oral i escrita de més de mil anys. L'obra narra les aventures de Gilgamesh, rei semilegendari de la ciutat sumèria d'Uruk, un sobirà d'una força i bellesa sobrehumanes però tirànic amb el seu poble, a qui els déus envien com a contrapès Enkidu, un home creat a partir de fang que viu inicialment entre els animals salvatges fins que és civilitzat mitjançant el contacte sexual amb una sacerdotessa i introduït a la ciutat, on es converteix en el gran amic i company d'aventures de Gilgamesh després d'un combat inicial entre tots dos. Junts emprenen gestes heroiques —la mort del monstre Humbaba al bosc de cedres i la del brau celestial enviat per la deessa Ishtar com a venjança pel rebuig de Gilgamesh—, però la mort sobtada d'Enkidu com a càstig diví per aquestes proeses submergeix Gilgamesh en una desesperació existencial aguda davant la certesa de la seva pròpia mortalitat, cosa que el llança a una recerca desesperada de la immortalitat que el porta fins a Utnapishtim, l'únic humà supervivent d'un diluvi universal enviat pels déus, que li narra en un episodi paral·lel notable al relat bíblic del diluvi la seva pròpia història de supervivència. Malgrat obtenir breument una planta que atorga rejoveniment, Gilgamesh la perd davant una serp abans de tornar-la a portar a Uruk, i acaba retornant a la seva ciutat acceptant finalment els límits de la condició mortal i trobant un cert consol en el llegat perdurable de les seves obres civilitzadores. L'epopeia constitueix un dels primers i més profunds testimonis literaris de la reflexió humana universal sobre l'amistat, el dol, la mortalitat i el sentit de l'existència davant la inevitabilitat de la mort.