Gotthold Ephraim Lessing
Escriptor, crític i filòsof alemany de la Il·lustració (1729–1781), nascut a Kamenz, a Saxònia, en el si d'una família de pastors luterans, i considerat generalment el fundador del drama modern en llengua alemanya i un dels crítics literaris més influents de tota la Il·lustració europea. La seva obra Laocoont, o sobre els límits de la pintura i la poesia (1766), un dels tractats estètics fundacionals de la modernitat, va establir amb rigor argumentatiu la distinció fonamental entre les arts espacials —com la pintura i l'escultura, que representen cossos i moments estàtics— i les arts temporals —com la poesia, que representa accions que es desenvolupen en el temps—, criticant l'aleshores dominant doctrina de l'«ut pictura poesis» (la poesia com a pintura parlant) i sentant les bases d'una estètica diferenciada segons el mitjà expressiu que exerciria una influència duradora sobre la teoria de les arts. Com a dramaturg, Lessing va introduir a Alemanya el drama burgès (Miss Sara Sampson, Emília Galotti) i, sobretot, va escriure amb Nathan el savi (1779) una de les obres teatrals més influents de la Il·lustració europea sobre la tolerància religiosa: escrita com a resposta directa a un dur conflicte personal amb l'ortodòxia luterana i censurat pel govern eclesiàstic saxó, el drama presenta a través de la famosa «paràbola dels tres anells» un al·legat rotund a favor de la igualtat moral fonamental entre judaisme, cristianisme i islam, i contra tot dogmatisme religiós excloent. Com a crític filosòfic, Lessing va desenvolupar també una teoria original de l'educació de la humanitat com a procés progressiu de maduració moral i religiosa —L'educació del gènere humà (1780)— i va participar en la controvèrsia del panteisme que va enfrontar posteriorment Jacobi i Mendelssohn sobre la seva possible adhesió tardana a l'espinosisme, controvèrsia que va marcar profundament el desenvolupament de l'idealisme alemany post-kantià. Amic íntim del filòsof jueu Moses Mendelssohn, a qui va prendre com a model per al seu propi Nathan, Lessing és considerat una de les figures centrals que van fer de la tolerància religiosa i la llibertat de pensament crític valors fundacionals de la Il·lustració alemanya.