Gottlob Frege
Matemàtic, lògic i filòsof alemany (1848–1925), nascut a Wismar, professor durant tota la seva carrera a la modesta Universitat de Jena, on va treballar en un aïllament intel·lectual gairebé absolut, poc reconegut i tot just llegit pels seus contemporanis, malgrat estar produint una obra que avui es considera universalment fundacional per a tota la lògica moderna i la filosofia analítica del llenguatge. La seva obra Ideografia (1879), un sistema notacional radicalment nou basat en fórmules bidimensionals, va suposar el desenvolupament de la primera lògica de predicats de primer ordre plenament formalitzada de la història, superant amb escreix les limitacions de la lògica sil·logística aristotèlica que havia dominat el pensament occidental durant més de dos mil anys, i sentant les bases tècniques per a tota la lògica matemàtica moderna. El seu projecte filosòfic més ambiciós, exposat als Fonaments de l'aritmètica (1884) i desenvolupat tècnicament als dos volums de les Lleis fonamentals de l'aritmètica (1893, 1903), va ser el «logicisme»: l'intent de demostrar que tota la matemàtica, i en particular l'aritmètica, podia derivar-se purament de principis lògics i definicions, sense recórrer a la intuïció espaciotemporal kantiana ni a l'experiència empírica. Aquest ambiciós projecte va patir un cop devastador just quan el segon volum de les Lleis fonamentals estava a punt d'imprimir-se: Bertrand Russell li va enviar una carta el 1902 revelant la paradoxa que porta el seu nom, que demostrava una contradicció fonamental en el sistema axiomàtic de Frege, esdeveniment que ell mateix va reconèixer amb una honestedat intel·lectual exemplar en una nota afegida apressadament abans de la publicació. Filosòficament, Frege va desenvolupar també la distinció crucial entre «sentit» (Sinn) i «referència» (Bedeutung), formulada al seu cèlebre assaig Sobre sentit i referència (1892), que explica com dues expressions poden referir-se al mateix objecte (l'«estel del matí» i l'«estel del vespre», ambdós referint-se a Venus) tot posseint significats cognitius diferents, distinció fonacional per a tota la filosofia del llenguatge del segle XX. Redescobert tardanament per Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein, Frege és considerat avui, juntament amb ells, un dels pares fundadors indiscutibles de la filosofia analítica contemporània.