Gustav Theodor Fechner
Físic, filòsof i psicòleg experimental alemany (1801–1887), professor a Leipzig i fundador de la psicofísica, la disciplina que per primera vegada va proposar de mesurar la relació entre el món físic i la sensació mental. Format en medicina i després en física, va dedicar els primers anys a la mesura elèctrica i a la matemàtica de la pila galvànica, i publicava en paral·lel, sota el pseudònim de Dr. Mises, escrits satírics com l'Anatomia comparada dels àngels — una doble vida de mesura exacta i humor especulatiu que travessa tot el que va escriure.
El 1839 va caure en una crisi que va durar tres anys: mig cec, incapaç de menjar i de suportar la llum, va deixar la càtedra i es va tancar en una habitació a les fosques, i la recuperació que després descriuria com un segon naixement el va girar de la física cap a la pregunta de si la ment i la matèria són dues cares d'una mateixa cosa. D'aquella convicció van sortir Nanna, o la vida anímica de les plantes (1848) i Zend-Avesta (1851), on defensava una visió panpsiquista de la natura i la «visió diürna» —que la consciència s'escampa per l'univers en comptes de tancar-se dins dels cranis humans— contra la «visió nocturna» d'un cosmos mecànic i sense ànima.
L'obra decisiva, Elemente der Psychophysik (1860), va néixer de la intuïció que la relació entre un estímul i la sensació que provoca es pot escriure com una equació: la llei de Weber-Fechner, segons la qual la sensació creix com el logaritme de l'estímul, va donar a la psicologia el seu primer enunciat quantitatiu i els mètodes —els límits, els estímuls constants, l'error mitjà— que els laboratoris van fer servir durant un segle.
L'últim llibre gran, Vorschule der Ästhetik (1876), va aplicar el mateix esperit experimental a la bellesa, preguntant no què hauria de ser l'art sinó quines proporcions prefereix de fet la gent. Wundt va bastir el seu laboratori sobre els mètodes de Fechner, William James el va qualificar de geni, i Freud en va prendre la noció d'energia psíquica i el principi de constància.