Hadit
Corpus de tradicions que registren les paraules, actes i aprovacions tàcites atribuïts al profeta Muhammad, transmeses oralment durant generacions abans de ser recopilades per escrit sistemàticament als segles VIII i IX, i que constitueixen, després de l'Alcorà, la segona font principal de doctrina, dret i pràctica religiosa a l'islam. Cada hadith consta de dues parts: l'isnad, la cadena de transmissors que enllaça el text amb el profeta a través de successives generacions de narradors, i el matn, el contingut mateix de la tradició, ja sigui una sentència, un relat d'una acció o un silenci significatiu davant una conducta aliena. Davant la proliferació massiva de tradicions atribuïdes al profeta —moltes d'elles fabricades per motius polítics, sectaris o piadosos durant els primers segles de l'islam—, els erudits musulmans van desenvolupar una disciplina crítica pròpia, la ciència del hadith (ulum al-hadith), destinada a avaluar la fiabilitat de cada cadena de transmissió examinant la integritat moral, la memòria i la continuïtat generacional dels narradors, classificant els hadith segons el seu grau de certesa en categories com sahih (autèntic), hasan (bo) o da'if (feble). D'aquest esforç crític van sorgir les grans compilacions canòniques, especialment les de Bukhari i Muslim al segle IX, considerades les més fiables per la majoria sunnita, juntament amb altres quatre col·leccions que completen els «sis llibres» (Kutub al-Sitta). La tradició xiïta, per la seva banda, va desenvolupar les seves pròpies compilacions, atorgant especial autoritat als hadith transmesos a través dels imams de la família del profeta. Els hadith exerceixen una funció interpretativa essencial en complementar i concretar els preceptes sovint generals de l'Alcorà, proporcionant la base detallada per a gran part del dret islàmic (fiqh), les pràctiques rituals i l'ètica quotidiana musulmana, alhora que han estat objecte de debats teològics i jurídics constants sobre la seva autenticitat i el seu pes normatiu relatiu davant el text alcorànic.