SigPhiSigPhi

Han Fei

Filòsof xinès del període dels Regnes Combatents (c. 280–233 aC), nascut príncep de l'estat de Han, deixeble del confucià Xunzi però teòric principal i sistematitzador del legisme (fajia), l'escola de pensament que va proporcionar la base ideològica de la unificació imperial xinesa sota la dinastia Qin. Amb un greu defecte de parla que li impedia brillar oralment a la cort, va bolcar tota la seva capacitat intel·lectual en l'escriptura: els seus assaigs, recollits al Han Feizi, sintetitzen tres corrents anteriors del legisme —el fa (llei escrita, clara i aplicada per igual a tothom, sense excepcions per rang o parentiu), el shu (les tècniques secretes de control i administració que el governant ha de dominar per gestionar i vigilar els seus ministres sense que aquests coneguin les seves veritables intencions) i el shi (el poder posicional, l'autoritat que deriva del càrrec i de la seva posició estructural més que de les virtuts personals del qui l'ocupa)— en un sistema polític coherent que rebutja frontalment l'ideal confucià de govern per virtut, ritual i exemple moral, considerat per Han Fei una il·lusió perillosa. Per a Han Fei, els homes actuen moguts sempre per l'interès propi calculat, mai per la benevolència espontània, i per això el bon govern necessita lleis clares i públiques, premis i càstigs previsibles i severs aplicats sense excepció, i un sobirà que oculti sistemàticament les seves preferències i emocions per evitar que els ministres ambiciosos el manipulin o l'enganyin. Irònicament, va morir enverinat a la presó de l'estat de Qin, víctima de les intrigues del seu antic company d'estudis Li Si, que temia que la seva brillantor eclipsés la pròpia influència a la cort. Les seves idees, tot i que oficialment desprestigiades i denunciades pels emperadors confucians posteriors com a tiràniques, van seguir operant de fet com a estructura profunda de l'aparell administratiu i legal de l'Estat xinès durant segles, en el que s'ha descrit com una síntesi encoberta de «confucianisme per fora, legisme per dins».

1 obres