Harriet Taylor
Filòsofa i escriptora social anglesa (1807–1858), coneguda posteriorment com Harriet Taylor Mill, va desenvolupar la seva obra intel·lectual en un context personal i social especialment restrictiu per a una dona victoriana, primer com a esposa de John Taylor, amb qui es va casar molt jove, i durant gairebé dues dècades com a companya intel·lectual íntima —relació que va generar un considerable escàndol social a causa de la seva ambigüitat moral— de John Stuart Mill, amb qui finalment es va casar el 1851, dos anys després de la mort del seu primer marit, i amb qui va mantenir fins a la seva pròpia mort una col·laboració filosòfica tan estreta que la seva autoria real en diverses de les obres més importants de Mill continua sent objecte de debat historiogràfic. El mateix Mill va reconèixer explícitament i reiteradament, tant en la seva Autobiografia com en dedicatòries als seus llibres, que Taylor havia estat coautora essencial de textos com Sobre la llibertat (1859) i que la seva influència havia estat determinant en la redacció dels Principis d'economia política, atribuint-li fins i tot la major part de les idees més originals i socialment progressistes d'aquestes obres, especialment pel que fa a qüestions de justícia social, reforma del matrimoni i economia cooperativa. La contribució intel·lectual pròpia i més clarament documentada de Taylor és l'assaig L'emancipació de les dones (1851), publicat sota el seu propi nom, on defensava amb arguments rigorosos la igualtat completa de drets civils, polítics i educatius per a les dones, incloent-hi el dret al vot i l'accés sense restriccions a totes les professions, anticipant en molts aspectes els arguments que Mill desenvoluparia més extensament en La subjecció de les dones (1869), obra que la crítica considera avui profundament influïda pel pensament de Taylor, encara que publicada després de la seva mort. La figura de Taylor ha estat reivindicada per la historiografia feminista contemporània com un exemple paradigmàtic de dona intel·lectual la contribució de la qual va quedar històricament eclipsada i minimitzada per la fama pública del seu company masculí, plantejant qüestions més àmplies sobre l'atribució d'autoria i el reconeixement intel·lectual de les dones en la filosofia del segle XIX.