Havelock Ellis

Metge, assagista i reformador social anglès (1859–1939) els Studies in the Psychology of Sex del qual són el primer intent sostingut, en llengua anglesa, de tractar la sexualitat com un objecte d'estudi obert i no com una qüestió de llei o de confessionari. De molt jove va passar quatre anys fent de mestre a l'Austràlia rural, un aïllament que després descriuria com l'origen de la seva vocació, i tot seguit es va llicenciar en medicina a Londres sobretot per poder escriure sobre el cos sense que el processessin.

El primer volum dels Studies, Sexual Inversion (1897), escrit amb John Addington Symonds i publicat després de la mort d'aquest, reuneix històries de casos d'homes i dones homosexuals i defensa que la inversió és una variació congènita, ni una malaltia ni un vici — una posició que el 1898 va portar el llibreter als tribunals i que va fer que la resta de volums s'imprimissin als Estats Units i quedessin durant dècades rere el taulell de les biblioteques mèdiques.

Al llarg dels set volums va tractar l'autoerotisme —un terme seu—, el pudor, la periodicitat del desig, la selecció sexual i el que va anomenar eonisme, i és del seu vocabulari que el narcisisme va entrar a la psicologia. Escrivia com un recol·lector de testimonis i no com un teòric, i tant el mètode com la tolerància van influir en Freud, que el citava, i més tard en Kinsey. Man and Woman (1894), The Criminal (1890) i els assaigs de The Dance of Life mostren el mateix tremp reformista aplicat a altres terrenys.

L'honestedat demana l'altra meitat: com molts progressistes de la seva generació va ser un eugenista actiu i vicepresident de l'Eugenics Education Society, i els seus escrits sobre la millora de la raça pertanyen a la mateixa obra que la seva defensa de la llibertat sexual.