SigPhiSigPhi

Huineng

Monjo budista xinès (638–713), venerat tradicionalment com el Sisè i últim Patriarca del budisme chan (l'origen xinès del que al Japó es coneixerà com a zen), figura que la tradició envolta de llegenda però que va marcar un gir decisiu en la història d'aquesta escola. Segons el relat tradicional, era un llenyataire analfabet i pobre del sud de la Xina que, en sentir recitar el Sutra del diamant al mercat, va tenir un despertament immediat i va viatjar al monestir del cinquè patriarca Hongren, on va ser assignat inicialment a tasques humils de cuina; allà, en un cèlebre concurs de poemes per decidir el successor, la seva estrofa —que respon a la del monjo erudit Shenxiu, el qual comparava la ment a un mirall que cal netejar contínuament de la pols, afirmant en canvi que «la naturalesa de Buda és sempre pura i clara, i on hi hauria la pols?», és a dir, que «des del principi no hi ha res»— li va valer que Hongren li transmetés en secret, de nit, la insígnia del patriarcat i el mantell de Bodhidharma, temerós de l'enveja i la violència dels altres deixebles, després del que Huineng va haver de fugir i amagar-se durant anys. Aquesta narració, sigui quina sigui la seva base històrica real (molt discutida per l'erudició moderna), encarna la disputa doctrinal central del chan primitiu: si l'esclariment és un procés gradual de cultiu i purificació progressiva (l'«escola del nord» atribuïda a Shenxiu) o bé un despertament sobtat i immediat a la naturalesa de Buda ja present i completa en tota ment (l'«escola del sud» que Huineng representa i que finalment es va imposar com a ortodòxia). Els seus ensenyaments, recollits pels seus deixebles al Sutra de la Plataforma del Sisè Patriarca —l'únic text budista xinès elevat a la categoria de «sutra» tot i no ser paraula del Buda històric—, van fixar l'orientació posterior de tot el budisme chan i zen cap a la immediatesa, la naturalitat i el caràcter sobtat de la il·luminació, i cap a la desconfiança envers el ritualisme, l'estudi purament escolàstic i l'apego a les formes externes.

1 obres