John Chrysostom
Bisbe de Constantinoble, teòleg i predicador (c. 349–407), nascut a Antioquia en el si d'una família cristiana benestant, format en retòrica clàssica pel gran orador pagà Libani, que segons la tradició va lamentar que el seu millor deixeble hagués estat «robat pels cristians», i posteriorment ordenat sacerdot a Antioquia, on la seva extraordinària eloqüència oratòria li va valer el sobrenom pòstum de «Crisòstom» (Boca d'Or). Els seus sermons a Antioquia, especialment les Homilies sobre les estàtues, pronunciades durant una revolta popular que amenaçava amb la destrucció de la ciutat per part de l'emperador, van revelar tant la seva capacitat pastoral com el seu compromís aferrissat amb la justícia social, tema recurrent en la seva predicació: Joan denunciava sense pietat el luxe ostentós de les elits eclesiàstiques i civils, defensant que la riquesa acumulada era en realitat un robatori als pobres i que la veritable pietat cristiana exigia una redistribució radical dels béns materials. Elevat contra la seva voluntat a la seu patriarcal de Constantinoble el 397, el seu rigor ascètic i les seves reformes de l'administració eclesiàstica —que va reduir dràsticament la despesa sumptuària de l'episcopat per destinar els fons a hospitals i institucions de caritat— li van generar enemistats poderoses, especialment amb l'emperadriu Eudòxia, ofesa per prèdiques que ella interpretava com a atacs personals contra la seva vaitat, i amb el bisbe Teòfil d'Alexandria, que va orquestrar el seu enderrocament al Sínode de la Roure (403). Desterrat i restituït breument, va ser finalment exiliat de manera definitiva a les remotes fronteres de l'Imperi, morint durant una marxa forçada en circumstàncies que van consolidar la seva imatge de màrtir de la justícia eclesiàstica. Autor prolífic de comentaris bíblics, tractats i centenars de sermons conservats, Joan Crisòstom és considerat un dels quatre grans Doctors de l'Església grega i el predicador més influent de tota l'antiguitat cristiana.