Ludwig Wittgenstein
Filòsof austríac naturalitzat britànic (1889–1951), nascut a Viena en una de les famílies més riques d'Europa, format inicialment en enginyeria aeronàutica a Manchester abans de sentir-se atret per la lògica i traslladar-se a Cambridge a estudiar amb Bertrand Russell, que ràpidament el va considerar l'alumne més brillant que havia tingut mai. Va escriure una gran part del seu primer i únic llibre publicat en vida, el Tractatus Logico-Philosophicus (1921), mentre servia com a soldat a la Primera Guerra Mundial, arribant fins i tot a acabar-lo en un camp de presoners italià. El Tractatus proposa que el llenguatge funciona com un «quadre lògic» de la realitat: les proposicions amb sentit són les que representen fets possibles del món, i tot allò que no compleix aquesta funció —metafísica, ètica, estètica, religió— cau fora dels límits del que es pot dir amb sentit i només es pot «mostrar», culminant en la seva cèlebre màxima final: «d'allò de què no es pot parlar, cal callar». Convençut d'haver resolt definitivament els problemes filosòfics, va abandonar la filosofia durant més d'una dècada, treballant com a mestre d'escola rural a Àustria i com a arquitecte, fins que va tornar a Cambridge el 1929 i va desenvolupar gradualment una filosofia radicalment diferent, publicada pòstumament a les Investigacions filosòfiques (1953): ara el significat d'una paraula no és una relació lògica fixa amb el món sinó el seu ús dins de «jocs de llenguatge» diversos, formes de vida socialment compartides, i molts problemes filosòfics tradicionals sorgeixen d'usar el llenguatge fora del context en què té sentit —una «malaltia» que la filosofia mateixa ha de curar mostrant els embolics conceptuals que la generen. Aquestes dues obres van definir, de manera pràcticament independent l'una de l'altra, dues de les tradicions més influents de la filosofia analítica del segle XX.