Filip Melanchthon
Teòleg, humanista i reformador alemany (1497–1560), nascut Philipp Schwartzerdt a Bretten —«Melanchthon» és la traducció grega humanista del seu cognom alemany, «terra negra»—, catedràtic de grec a Wittenberg als vint-i-un anys gràcies a la recomanació del seu oncle-avi, l'eminent hebraista Johannes Reuchlin, i el col·laborador intel·lectual més proper de Martí Luter durant tota la Reforma, complementant amb el seu temperament conciliador i la seva formació humanista clàssica el caràcter més visceral i combatiu del reformador. Va ser Melanchthon, no Luter, qui va donar a la naixent teologia protestant la seva primera exposició sistemàtica i acadèmicament rigorosa als Loci Communes (1521), considerada la primera obra de dogmàtica luterana, i el seu domini exquisit del grec i del llatí clàssics —havia publicat una gramàtica grega als disset anys— va ser fonamental per reformar el currículum universitari alemany, valent-li el títol de «Praeceptor Germaniae» («el mestre d'Alemanya»). El seu moment de major transcendència històrica va arribar el 1530, quan va redactar la Confessió d'Augsburg, presentada davant l'emperador Carles V a la Dieta d'Augsburg com a exposició oficial i mesurada de la fe luterana, buscant deliberadament un llenguatge conciliador que pogués obrir la porta a una reconciliació amb Roma —conciliació que mai es va materialitzar però que va convertir el document en la confessió de fe fundacional del luteranisme, encara vigent avui a totes les esglésies luteranes del món. Home de temperament més moderat que Luter, va patir tota la vida les tensions entre la seva vocació conciliadora i les exigències de la lluita confessional del seu temps, i després de la mort de Luter va liderar l'ala més moderada del luteranisme, enfrontada als luterans estrictes en disputes teològiques internes que van marcar la segona generació de la Reforma.