Pierre Bayle
Filòsof, escèptic i erudit francès (1647–1706), nascut a Carla-le-Comte, al Llenguadoc, en el si d'una família protestant hugonot, format en un ambient de tensió religiosa creixent que el va portar, cosa gairebé única en la seva època, a convertir-se breument al catolicisme durant els seus estudis abans de tornar al protestantisme i haver de fugir el 1681 a Rotterdam, als Països Baixos, on va viure la resta de la seva vida com a exiliat, especialment després que la revocació de l'Edicte de Nantes el 1685 desencadenés una persecució violenta contra els protestants francesos que va costar la vida al seu propi germà, empresonat i mort com a represàlia indirecta contra Bayle. Aquesta experiència directa del fanatisme religiós, tant catòlic com protestant, el va convertir en el defensor més radical i coherent de la tolerància religiosa de tota la Il·lustració primerenca: al seu Comentari filosòfic sobre les paraules de Jesucrist «obligueu-los a entrar» (1686) va defensar la tesi provocadora, avançada per al seu temps, que fins i tot els ateus podien construir societats moralment funcionals i virtuoses, atès que la moralitat depèn de la raó i el costum social, no necessàriament de la creença religiosa, argument que soscavava directament la justificació teològica tradicional de la persecució religiosa. La seva obra magna, el monumental Diccionari històric i crític (1697), no és pròpiament un diccionari convencional sinó una obra d'erudició crítica revolucionària: sota l'aparença d'entrades biogràfiques i històriques aparentment convencionals, Bayle desplegava a les notes al peu de pàgina —sovint més extenses que el text principal— un escepticisme filosòfic implacable, sotmetent creences religioses, filosòfiques i històrianes rebudes a un escrutini racional rigorós que revelava contradiccions, incerteses i febleses argumentatives, sense arribar mai a proposar conclusions dogmàtiques alternatives. Aquesta metodologia escèptica i erudita, que separava radicalment la fe religiosa (fundamentada per Bayle en un fideisme que la protegia de la crítica racional) de la raó filosòfica (lliure per exercir-se sense restriccions dogmàtiques), va exercir una influència decisiva sobre pràcticament tots els grans il·lustrats posteriors —Voltaire, Diderot, Hume— convertint el Diccionari en un dels llibres més llegits i citats de tot el segle XVIII i a Bayle en un dels pares intel·lectuals decisius tant de l'escepticisme modern com del principi de tolerància religiosa.