Pistis Sophia
Text gnòstic cristià (probablement compost entre els segles III i IV dC) d'autoria anònima, conservat gairebé íntegrament en un manuscrit copte del segle IV o V conegut com el Còdex Askew, adquirit al segle XVIII pel col·leccionista britànic Anthony Askew i avui custodiat al Museu Britànic. L'obra pren la forma d'un diàleg revelador entre Jesús ressuscitat i els seus deixebles —entre els quals destaquen Maria Magdalena, que hi formula la majoria de les preguntes i hi rep un paper d'autoritat espiritual notablement preeminent, i també Joan, Pere i altres apòstols— que té lloc onze anys després de la resurrecció, en un escenari on Jesús ha adquirit poders còsmics addicionals després d'ascendir progressivament pels cels. El nucli narratiu i doctrinal gira al voltant de Pistis Sophia («Fe-Saviesa»), un éon o entitat espiritual celestial que, per un excés de zel devot, cau des del seu lloc en el ple espiritual (pleroma) fins a les regions caòtiques del món material, on és perseguida i turmentada per potències hostils, fins que Jesús intervé repetidament per rescatar-la i restaurar-la gradualment a la seva glòria original —una narració que funciona alhora com a mite cosmogònic i com a al·legoria del destí de l'ànima humana atrapada en la matèria i necessitada de redempció gnòstica. El text inclou també extensos himnes penitencials adaptats de salms de l'Antic Testament, detallades classificacions dels regnes celestials i infernals, i instruccions rituals per als «misteris» que permeten a l'ànima ascendir després de la mort. Redescobert i traduït a Occident només al segle XIX, la Pistis Sophia constitueix, juntament amb la biblioteca de Nag Hammadi, una de les fonts primàries més extenses per estudiar el gnosticisme cristià tardà i el paper destacat de les figures femenines en aquestes comunitats.