Pius V
Papa des del 1566 fins a la seva mort (1504–1572), nascut Antonio Ghislieri a Bosco, prop d'Alexandria, frare dominic i inquisidor abans de ser elegit papa, i el pontífex que va aplicar amb un rigor implacable les reformes decretades pel Concili de Trento (1545-1563), consolidant definitivament la resposta catòlica a la Reforma protestant coneguda com la Contrareforma. La seva vida personal, d'una austeritat monàstica que va mantenir fins i tot després d'esdevenir papa —caminava sovint descalç en processó i portava sota la sotana el vestit dominic—, va donar exemple d'una reforma moral de l'Església que ell mateix va exigir amb duresa al clergat, combatent el nepotisme, la simonia i la relaxació dels costums eclesiàstics amb una energia que li va valer tant l'admiració com la por. Va promulgar el Catecisme romà (1566), primer catecisme oficial unificat per a tota l'Església catòlica, dissenyat perquè els sacerdots poguessin instruir el poble de manera uniforme i correcta segons la doctrina tridentina; i va imposar la missa tridentina mitjançant la butlla Quo primum (1570), fixant un ritu litúrgic únic i obligatori a tot Occident que romandria essencialment inalterat fins a la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, quatre segles després. Va excomunicar la reina Elisabet I d'Anglaterra el 1570, agreujant les tensions entre catòlics i protestants a les illes britàniques, i va organitzar la Lliga Santa que va derrotar decisivament la flota otomana a la batalla de Lepant (1571), victòria que va atribuir a la intercessió de la Verge del Roser i que va commemorar instituint la festa litúrgica corresponent. Canonitzat el 1712, és venerat com un dels grans artífexs de la identitat catòlica moderna posttridentina.