Popol Vuh
Relat sagrat dels maies k'itxe' de l'altiplà guatemalenc, d'autoria anònima i transmès oralment durant segles abans de ser transcrit en escriptura llatina en llengua k'itxe' cap a mitjans del segle XVI per membres anònims de la noblesa indígena, poc després de la conquesta espanyola, en un esforç per preservar la tradició davant l'amenaça de destrucció cultural i religiosa. El manuscrit original s'ha perdut, però una còpia va ser transcrita i traduïda al castellà a principis del segle XVIII pel frare dominic Francisco Ximénez, gràcies al qual coneixem avui el text. El nom «Popol Vuh» significa aproximadament «Llibre del consell» o «Llibre comunitari», i l'obra combina mitologia cosmogònica, èpica heroica i crònica dinàstica en una estructura complexa i d'una bellesa literària extraordinària. La primera part narra la creació del món pels déus creadors Tepeu i Gucumatz, incloent-hi els intents fallits de crear éssers humans a partir de fang i de fusta abans d'aconseguir-ho amb blat de moro, el material del qual finalment estan fets els humans veritables. La secció central i més cèlebre narra les aventures dels bessons herois Hunahpú i Ixbalanqué, que descendeixen al Xibalbá, el món subterrani governat pels senyors de la mort, per venjar el seu pare i el seu oncle, superant amb enginy una sèrie de proves mortals fins a derrotar els senyors de l'inframón i ascendir finalment al cel convertits en el Sol i la Lluna. L'obra conclou amb la genealogia dels llinatges reials k'itxe' fins a l'època de la conquesta. Considerat la síntesi més completa i literàriament elaborada de la cosmovisió mesoamericana precolombina que ha sobreviscut, el Popol Vuh és avui un text fonamental de la identitat cultural maia i guatemalenca, i un dels grans clàssics de la literatura indígena americana.