Sextus Empiricus
Filòsof escèptic i metge grec (segle II–III dC), del qual gairebé no es coneix cap dada biogràfica fiable més enllà del seu propi nom, la seva pertinença a l'escola mèdica «empírica» —d'aquí el seu cognom— i la seva probable activitat com a cap de l'escola pirrònica cap al final de la seva vida, essent la seva obra l'única font extensa que ha sobreviscut sencera de tota la tradició escèptica pirrònica de l'antiguitat, transmesa i preservada precisament perquè, a diferència d'altres textos escèptics anteriors, va poder sobreviure completa a través de manuscrits medievals. La seva obra fonamental, Esbossos pirrònics, ofereix l'exposició sistemàtica més completa i detallada que es conserva del pirronisme, la forma més radical d'escepticisme filosòfic antic, fundada per Pirró d'Elis segles abans, que sostenia que davant de qualsevol qüestió filosòfica seriosa és possible construir arguments igualment persuasius a favor i en contra, arribant a una situació d'«equipol·lència» (isostheneia) que fa impossible decidir racionalment entre posicions oposades, i que, per tant, l'única actitud filosòficament coherent és la suspensió del judici (epoché) respecte de tota afirmació dogmàtica sobre la naturalesa última de la realitat. Sext va sistematitzar amb un rigor metodològic notable els diversos «tropes» o modes argumentatius mitjançant els quals els escèptics pirrònics generaven aquesta suspensió del judici —variacions de percepció entre espècies animals, entre individus, segons les circumstàncies, la relativitat de tota percepció, entre altres— i va sostenir que, paradoxalment, aquesta suspensió del judici, lluny de portar a la paràlisi, condueix a l'atarà·xia, la tranquil·litat i pau interior que constitueix la finalitat última de tota la filosofia hel·lenística. Un dels aspectes més originals i influents de la seva obra és la seva crítica sistemàtica no només al dogmatisme filosòfic (estoic, epicuri, acadèmic) sinó a totes les disciplines tècniques i científiques del seu temps —gramàtica, retòrica, música, geometria, astrologia—, obra recollida Contra els professors, que constitueix una de les critiques més exhaustives de tota l'antiguitat als fonaments epistemològics del coneixement especialitzat. Redescoberta al Renaixement, l'obra de Sext Empíric va exercir una influència decisiva sobre el pensament modern, especialment sobre Montaigne, Pierre Bayle i, a través d'ells, sobre l'escepticisme filosòfic que travessaria tota la modernitat fins a Hume.