Llibre de la Poesia
El Clàssic de la poesia (Shijing), un dels Cinc Clàssics del cànon confucià i la col·lecció de poesia més antiga que es conserva de la Xina, una antologia de tres-cents cinc poemes xinesos antics d'autoria anònima i col·lectiva, compilada probablement entre els segles XI i VII aC a partir de material oral i escrit de diverses regions i períodes, i tradicionalment atribuïda —encara que amb escàs fonament històric— a una selecció editorial feta pel mateix Confuci a partir d'un corpus original molt més extens. L'obra es divideix en quatre seccions de caràcter i to marcadament diferents: els «Aires dels estats» (Guofeng), la secció més àmplia i celebrada, formada per cançons populars i folklòriques de quinze regions diferents que tracten, amb una vivesa i franquesa notables, temes com l'amor, el festeig, el treball agrícola, la vida quotidiana i, sovint, la crítica social vers els governants injustos; les «Menors odes» (Xiaoya) i les «Majors odes» (Daya), composicions de caràcter més formal i cortesà relacionades amb banquets, cerimònies i afers d'estat de l'aristocràcia Zhou; i els «Himnes» (Song), textos rituals solemnes destinats al culte ancestral i als sacrificis dinàstics. Incorporat des de molt aviat al currículum educatiu confucià com un dels textos fonamentals que tot lletrat havia de dominar, el Shijing va ser objecte d'una interpretació moralitzant sistemàtica per part de la tradició confuciana posterior, que va llegir fins i tot els poemes d'amor més senzills com a al·legories polítiques o ètiques, una lectura que la crítica moderna ha qüestionat en gran manera en favor d'una apreciació més directa del seu valor literari i etnogràfic original. Confuci mateix, segons els Analectes, considerava l'estudi d'aquesta obra indispensable per despertar la sensibilitat moral, agudesa d'observació i capacitat de relació social.