Simón Bolívar
Líder militar i polític veneçolà de la independència hispanoamericana (1783–1830), nascut a Caracas en el si d'una família criolla adinerada de propietaris de mines i plantacions, orfe de pare i mare abans dels nou anys, i educat parcialment a Europa, on va absorbir les idees il·lustrades de Rousseau, Locke i Montesquieu, i on, segons la tradició, va prometre al seu mentor Simón Rodríguez a Roma que no descansaria fins alliberar la seva terra del domini espanyol. Conegut com «el Llibertador», va liderar durant més de quinze anys de guerra ininterrompuda les campanyes militars que van portar a la independència de sis nacions actuals —Veneçuela, Colòmbia, Equador, Panamà, Perú i Bolívia, país aquest darrer que porta el seu nom—, destacant per proeses militars extraordinàries com la travessia dels Andes el 1819 per sorprendre les forces espanyoles a la batalla de Boyacá. Més enllà del militar, Bolívar va ser un pensador polític d'una ambició continental: al Manifest de Cartagena (1812) va analitzar amb lucidesa les causes de la caiguda de la Primera República veneçolana, mentre que a la Carta de Jamaica (1815), escrita durant un exili amarg, va exposar la seva visió més madura sobre la impossibilitat que Hispanoamèrica adoptés sense adaptació els models federals nord-americans, defensant en canvi governs forts i centralitzats capaços de contenir l'anarquia. El seu somni més ambiciós, la creació de la Gran Colòmbia —una unió federal de diverses de les noves repúbliques— i, més enllà, d'una confederació panamericana proposada al Congrés de Panamà de 1826, es va desintegrar per les rivalitats regionals i personals abans de la seva mort, portant-lo a exclamar amb amargor, poc abans de morir de tuberculosi el 1830, que havia «llaurat en el mar». Figura reverenciada gairebé unànimement a tot Hispanoamèrica, la seva llegenda ha estat també objecte de disputes ideològiques constants sobre el seu llegat polític real.