Sor Juana Inés de la Cruz
Monja, poeta i erudita mexicana (Nova Espanya, 1648–1695), nascuda Juana Ramírez de Asbaje a San Miguel Nepantla, filla il·legítima, prodigi intel·lectual que segons la seva pròpia narració autobiogràfica ja llegia als tres anys i havia après llatí en només vint lliçons, i que, davant la impossibilitat que una dona accedís a la universitat a la Nova Espanya del segle XVII, va suplicar sense èxit a la seva mare per disfressar-se d'home per poder estudiar. Convertida en dama de companyia a la cort virregnal, on la seva erudició prodigiosa va causar sensació —fins al punt de ser sotmesa a un examen públic per un tribunal de quaranta savis que va superar brillantment—, va optar finalment per prendre els hàbits el 1669, no per una vocació religiosa profunda sinó, com ella mateixa va explicar amb franquesa, com l'única opció social que li permetia dedicar-se lliurement a l'estudi i evitar el matrimoni. Al convent de San Jerónimo de Ciutat de Mèxic va desenvolupar una obra literària extraordinàriament variada i sofisticada que inclou poesia lírica i amorosa d'una gran subtilesa emocional, el poema filosòfic Primer somni, considerat el seu assoliment poètic més ambiciós per la seva exploració al·legòrica del desig humà de coneixement, i obres de teatre tant profanes com religiones (autos sacramentales). La seva obra més cèlebre i valenta, la Respuesta a Sor Filotea de la Cruz (1691), és una carta apologètica dirigida al bisbe de Puebla —que sota el pseudònim de «Sor Filotea» l'havia criticada per dedicar-se als estudis seculars en lloc de la teologia— en la qual defensa amb arguments teològics, històrics i personals d'una audàcia extraordinària per a l'època el dret de les dones al coneixement intel·lectual, convertint-se en un dels primers textos feministes de la literatura en llengua espanyola. Perseguida després per les autoritats eclesiàstiques, es va veure obligada a vendre la seva extensa biblioteca personal i instruments científics, i va morir poc després mentre atenia les seves germanes de convent durant una epidèmia.