Tomas de Kempis
Canonge regular agustinià germanoneerlandès (c. 1380–1471), nascut Thomas Hemerken a Kempen, prop de Colònia, format des dels tretze anys a l'escola de Deventer sota la influència del moviment de la Devotio Moderna («Devoció Moderna»), un corrent espiritual de renovació religiosa sorgit als Països Baixos al segle XIV que emfatitzava una pietat pràctica, interior i personal en oposició al formalisme escolàstic i eclesiàstic imperant, i que va ingressar posteriorment al monestir agustinià del Mont de Sant Agnès, prop de Zwolle, on va viure gairebé setanta anys dedicat a la còpia de manuscrits, l'ensenyament i la vida contemplativa, ocupant durant diversos períodes el càrrec de subprior. A ell s'atribueix tradicionalment, encara que amb algun debat acadèmic residual sobre l'autoria exacta atesa la naturalesa compilatòria pròpia del gènere devocional de l'època, la redacció de la Imitació de Crist, un breu tractat espiritual en quatre llibres que, després de la Bíblia, es considera el text cristià més traduït i llegit de tota la història, amb centenars d'edicions en pràcticament totes les llengües del món. L'obra, escrita en un llatí senzill i d'una eficàcia espiritual immediata, allunyada deliberadament de l'especulació teològica erudita, proposa un model de vida cristiana centrat en la humilitat radical, l'autoconeixement, el menyspreu de les vanitats mundanes i, sobretot, la imitació personal i íntima de Crist com a camí directe cap a la perfecció espiritual, resumida en la seva màxima més cèlebre: «val més sentir contrició que saber definir-la». La seva influència ha transcendit amb escreix les fronteres confessionals, sent lloada per igual per sants catòlics com Ignasi de Loiola i Tomàs Moro i per reformadors protestants com Joan Calví i John Wesley, i continua sent avui una de les obres de referència fonamentals de l'espiritualitat cristiana pràctica.