Wilhelm Dilthey
Filòsof, historiador de les idees i teòric de les ciències humanes alemany (1833–1911), nascut a Biebrich, a Hessen, en el si d'una família de tradició pastoral protestant, format en teologia, història i filosofia a Heidelberg i Berlín, i que va dedicar gran part de la seva llarga carrera acadèmica a un projecte filosòfic ambiciós i mai plenament completat: fonamentar epistemològicament i metodològica les «ciències de l'esperit» (Geisteswissenschaften) —història, filologia, dret, economia, psicologia, estudis religiosos— com un àmbit del saber tan legítim però radicalment distint de les ciències naturals (Naturwissenschaften). Enfront de l'intent positivista de John Stuart Mill i altres d'aplicar mètodes causals-explicatius propis de la física i la química a l'estudi de la societat i la cultura, Dilthey va sostenir que els fenòmens humans i històrics requereixen un mètode fonamentalment diferent, la «comprensió» (Verstehen), un acte de captació directa i intuïtiva del significat viscut de les accions i les expressions humanes des de dins, per oposició a l'«explicació» (Erklären) causal externa aplicable únicament al món físic. Aquesta distinció metodològica fonamental es basa en la seva tesi central que tota comprensió humana de la cultura arrenca en última instància de la «vivència» (Erlebnis) immediata de la vida mateixa, i que les grans obres culturals —textos, institucions, obres d'art— són «objectivacions de la vida» (Objektivationen des Lebens) que porten l'empremta d'una experiència humana concreta i històricament situada, susceptible de ser reviscuda comprensivament per un intèrpret posterior mitjançant el que Dilthey va anomenar el «cercle hermenèutic», el moviment continu i mai definitivament tancat entre la comprensió del tot a partir de les parts i de les parts a partir del tot. Aquesta reflexió hermenèutica, desenvolupada al llarg de la seva Introducció a les ciències de l'esperit (1883) i altres obres inacabades, va exercir una influència decisiva i reconeguda sobre Martin Heidegger, Hans-Georg Gadamer i tota la tradició hermenèutica del segle XX, així com sobre la sociologia comprensiva de Max Weber, convertint Dilthey en un dels pares fundadors indiscutibles de les humanitats i les ciències socials contemporànies com a disciplines metodològicament autònomes.