El cor inquiet
Miquees, l'Alcorà, Agustí, Anselm, al-Ghazali i Tomàs d'Aquino: tres tradicions davant el mateix Déu, entre el desig, la raó i la gràcia.
Dia 1 de 7
«Se t'ha fet saber, oh home, què és el que és bo; i què demana el SENYOR de tu, sinó fer justícia, estimar la misericòrdia i caminar humilment amb el teu Déu?»
— Bíblia, The Holy Bible (King James Version)
Dia 2 de 7
«Que no hi hagi coacció en la religió.»
— Alcorà, The Qur'an
Dia 3 de 7
«Ens creares per a Tu, i el nostre cor està inquiet fins que reposi en Tu.»
— Agustí d'Hipona, The Confessions
Dia 4 de 7
«Un ésser respecte al qual no es pot concebre res més gran.»
— Anselm de Canterbury, Proslogium, Monologium, and Cur Deus Homo (Deane)
Dia 5 de 7
«Que miri la raó com un monarca assegut al tron del seu cor.»
— Al-Ghazali, Some religious and moral teachings of Al-Ghazzali Being brief extracts from his
Dia 6 de 7
«El cor té les seves raons, que la raó no coneix.»
— Pascal, Pensées
Dia 7 de 7
«Com que, per tant, la gràcia no destrueix la naturalesa sinó que la perfecciona, la raó natural ha de servir a la fe com la inclinació natural de la voluntat serveix a la caritat.»
— Tomàs d'Aquino, Summa Theologica, Part I (Prima Pars)