The Alchemy of Happiness
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- Claud Field
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 1 passatge il·legible, exclòs de les respostes
- Extensió:
- ~25.100 paraules · 119 passatges
Cita aquesta obra
- APAAl-Ghazali. (n.d.). The Alchemy of Happiness (Claud Field, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/al-ghazali/the-alchemy-of-happiness
- MLAAl-Ghazali. The Alchemy of Happiness. Translated by Claud Field. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/al-ghazali/the-alchemy-of-happiness.
- ChicagoAl-Ghazali. The Alchemy of Happiness. Translated by Claud Field. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/al-ghazali/the-alchemy-of-happiness.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El resum que al-Ghazali va fer en persa de la seva pròpia obra major, adreçat a qui no llegia àrab tècnic.
Context i història
L'obra gran d'al-Ghazali és l'«Ihya ulum ad-din», la revivificació de les ciències de la religió, quaranta llibres en àrab. Aquesta n'és la versió breu i en llengua del país, escrita perquè arribés a gent que no era del ram. Comença amb quatre coneixements —de si mateix, de Déu, d'aquest món i de l'altre— i continua amb la pràctica: el cos, el matrimoni, la feina, la música, l'amistat, la sinceritat. El nom d'alquímia no és un adorn: la idea és que hi ha un art que transforma el metall baix de l'ànima, i que aquest art és conegut i es pot descriure. És, dels llibres d'al-Ghazali, el més fàcil de començar i el que més s'ha llegit fora del seu món. Cal saber que en anglès circula sovint en versions parcials, que en tradueixen només una part.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
lenged the Greeks to a trial of skill in painting, the Sultan summoned them both into edifices built for the purpose directly facing each other, and commanded them to show proof of their art. The painters of the two nations immediately applied themselves with diligence to their work. The Chinese sought and obtained of the king every day a great quantity of colours, but the Greeks not the least particle. Both worked in profound silence, until the Chinese, with a clangor of cymbals and of trumpets, announced the end of their labours. Immediately the king, with his courtiers, hastened to their temple, and there stood amazed at the wonderful splendour of the Chinese painting and the exquisite beauty of the colours. But meanwhile the Greeks, who had not sought to adorn the walls with paints, but laboured rather to erase every colour, drewT aside the veil which concealed their work. Then, wonderful to tell, the manifold variety of the Chinese colours was seen still more delicately and beautifully reflected from the walls of the Grecian temple, as it stood illuminated by the rays of the midday sun.” This parable, of course, illustrates the favourite Sufi tenet that the heart must be kept pure and calm as an unspotted mirror. Similarly, the apo¬ logue of the elephant in the dark ( vide chap. II.) has been borrowed by Jalaluddin Rumi from Ghazzali. Another characteristic of Ghazzali which ap¬ peals to the modern mind is the way in which he exjDounds the religious argument from probability much as Bishop Butler and Browning do ( vide the end of Chapter IV. in the present book). Ghazzali might have said, with Blougram : With me faith means perpetual unbelief Kept quiet like the snake ’neath Michael’s foot, Who stands calm just because he feels it writhe. This combination of ecstatic assurance and scepticism is one of those antinomies of the human mind which annoy the rationalist and rejoice the mystic.…