Letters and Selected Works (incl. Hexaemeron, De Spiritu Sancto)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Selecció o obra parcial
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~370.000 paraules · 1.744 passatges
Cita aquesta obra
- APABasili de Cesarea. (n.d.). Letters and Selected Works (incl. Hexaemeron, De Spiritu Sancto). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/basil-of-caesarea/letters-and-selected-works-incl-hexaemeron-de-spiritu-sancto
- MLABasili de Cesarea. Letters and Selected Works (incl. Hexaemeron, De Spiritu Sancto). Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/basil-of-caesarea/letters-and-selected-works-incl-hexaemeron-de-spiritu-sancto.
- ChicagoBasili de Cesarea. Letters and Selected Works (incl. Hexaemeron, De Spiritu Sancto). Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/basil-of-caesarea/letters-and-selected-works-incl-hexaemeron-de-spiritu-sancto.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Cartes de Basili més l'Hexaemeron, les homilies sobre els sis dies de la creació, i el tractat sobre l'Esperit Sant.
Context i història
L'Hexaemeron són nou homilies predicades en una Quaresma, i es noten predicades: Basili s'atura a parlar dels peixos, dels ocells i dels arbres amb el que sabia la ciència del seu temps. El De Spiritu Sancto va servir per sostenir la divinitat de l'Esperit, que Nicea havia deixat sense definir. I les cartes, que sovint es passen per alt, són una de les millors fonts que hi ha sobre com funcionava de debò una església del segle IV.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
secured him immunity from rough usage without loss of popularity. At Athens the two young Cappadocians were noted among their contemporaries for three things: their diligence and success in work; their stainless and devout life; and their close mutual affection. Everything was common to them. They were as one soul. What formed the closest bond of union was their faith. God and their love of what is best made them one. Himerius, a pagan, and Prohaeresius, an Armenian Christian, are mentioned among the well — known professors whose classes Basil attended. Among early friendships, formed possibly during his university career, Basil's own letters name those with Terentius and Sophronius. If the Libanian correspondence be accepted as genuine, we may add Celsus, a pupil of Libanius, to the group. But if we except Basil's affection for Gregory of Nazianzus, of none of these intimacies is the interest so great as of that which is recorded to have been formed between Basil and the young prince Julian. One incident of the Athenian sojourn, which led to bitter consequences in after days, was the brief