Opera Omnia (ed. Wadding, selecció — llatí original)
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Selecció o obra parcial
- Autoria:
- Atribuïda (autoria debatuda)
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~370.000 paraules · 1.751 passatges
Cita aquesta obra
- APADuns Escot. (n.d.). Opera Omnia (ed. Wadding, selecció — llatí original). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/duns-scotus/opera-omnia-ed-wadding-seleccio-llati-original
- MLADuns Escot. Opera Omnia (ed. Wadding, selecció — llatí original). Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/duns-scotus/opera-omnia-ed-wadding-seleccio-llati-original.
- ChicagoDuns Escot. Opera Omnia (ed. Wadding, selecció — llatí original). Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/duns-scotus/opera-omnia-ed-wadding-seleccio-llati-original.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Una selecció de l'obra llatina de Duns Escot en l'edició de Wadding: la univocitat de l'ésser, la haecceitas —allò que fa que aquest individu sigui aquest i no un altre— i la primacia de la voluntat sobre l'enteniment.
Context i història
Cal saber una cosa d'aquesta edició. Wadding la va publicar el 1639, i la crítica moderna ha establert que hi ha peces que no són d'Escot: l'atribució de l'època era més generosa que la d'ara. Segueix essent la font principal d'accés al text i per això hi és, però qualsevol cita s'hauria de contrastar amb l'edició crítica del segle XX abans de donar-la per bona.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
quia non potest fieri unum ex duobus, nisi utrumque sit aliquid positivum extra suam causam, nisi fieret unum ex aliquo et nihilo. Adprimam Ad aliud. cum dicitur quod tunc nem. generatio non esset nisi alteratio ? dico quod licet Aristoteles dixerit generationem non esse alteralionem, tamen non dixit ipsam non esse mutationem. Simililer quamvis dixerit ens in actu non esse subjectura generationis, tamen non dixit quod nihiles^t subjectum generationis ; ista tamen sequeretur, si materia esset ens in potentia, ut potenlia est differentia entis, sicut supra argutum est. Unde dicendum est, sicut dictum estprius, quod materia dicit entitatem posilivam, quae est capax actuum substantialium, qui sunt actus et formaB simpliciter ; sic etiam requirunt subjectum, quod sit ens ; quantus enim est actus, qui inducitur, tanta est potentia, quee supponitur ; sed hoc non impedit quin sit ens positivum. Anliqui tamen, ut imponit eis Aristoteles, aliquod corpus in actu posuerunt esse subjectum generationis, ut patet primo de generationCy text. 1. ut quidam aquam, et quidam terram, etc. et tale corpus est ens in actu complete, et est per se actuale ; ideo forma sibi acquisita est per alterationem, et sic est tantum ens in potentia ad alteralionem et aotum secundum quid. Nam sicut est actus simpliciter, et actus secundum quid^ itaest potentia simpliciter, el potentia socundum qidd correspondentes illis aclibus. Sed in proposito non est subjoclum generationis ens in actu, et si non sit ens in actu complete, lunc non est nihil, necsolum ens in polentia eo modo quo albedo fundamentaliler est ens in potentia, quia solum in potentia sui agentis.