The Philosophy of Fine Art, volume 1 (of 4)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Recollida o compilada per altri
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~180.000 paraules · 845 passatges
Cita aquesta obra
- APAHegel. (n.d.). The Philosophy of Fine Art, volume 1 (of 4). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/georg-wilhelm-friedrich-hegel/the-philosophy-of-fine-art-volume-1-of-4
- MLAHegel. The Philosophy of Fine Art, volume 1 (of 4). Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/georg-wilhelm-friedrich-hegel/the-philosophy-of-fine-art-volume-1-of-4.
- ChicagoHegel. The Philosophy of Fine Art, volume 1 (of 4). Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/georg-wilhelm-friedrich-hegel/the-philosophy-of-fine-art-volume-1-of-4.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El primer volum de les lliçons d'estètica: què és el bell artístic i per què l'art no és una còpia del món.
Context i història
Aquestes lliçons tampoc no les va escriure Hegel: els editors les van compondre després de la seva mort a partir dels seus apunts i de quaderns d'estudiants de cursos distints. L'esquema que se'n cita és seu —art simbòlic, clàssic i romàntic, i el recorregut de l'arquitectura fins a la poesia—, però la formulació exacta sovint no. La definició de partida sí que val la pena tenir-la clara: l'art és l'aparèixer sensible de la idea, i per això no és ni decoració ni imitació de la natura.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
such as family, fatherland, church, friendship, status, honour, and love. They are children of the one absolute Idea. Illustration of their contention (_β_) They must not act in discord with the main action. The position of evil powers as confronting them, and its treatment by classic and modern poetry (_γ_) Such forces must appear in Art as embodied in particular personalities. Contrast between ancient and modern art in this respect] (_b_) The individuals concerned in the action [(_α_) The relations between gods and men in classical art, and that between the Divine and the human in Christian art [_β_] Pathos considered in its relation to various modes of art] (_c_) Character [(_α_) Viewed as co-extensive or self-coherent individuality, relatively, that is, to the intrinsic wealth it connotes. Illustrations (_β_) Viewed relatively to the particular form under which it is bound to appear (_γ_) Viewed as a concrete unity coalescing wholly with its determinate form and as assured character. Illustrations classified in their stability and lack of such] III. The External Determination of the Ideal. 1. The abstract Externality as such. [(_a_) Spatiality, Uniformity, Figure, Time, and Colour. (_α_) How far such contribute to artistic production (_β_) The necessity of clear articulation of form and tone considered] 2. The Coalescence of the concrete Ideal with its external Reality [(_α_) The bond of unity regarded as no positive reality, but as a mysterious or secret connection. The relation of external Nature to the work of art. The Homeric poems contrasted with the "Niebelungenlied" in this respect (_b_) Where the unity is expressly due to human activity and human adaptation of means to ends [(_α_) The use made by man of ornament or of anything used for mere show, _e.g._, precious metals for statuary (_β_) The question how far objects used for practical purposes are suited for art.…