The Philosophy of Fine Art, volume 4 (of 4)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~150.000 paraules · 724 passatges
Cita aquesta obra
- APAHegel. (n.d.). The Philosophy of Fine Art, volume 4 (of 4). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/georg-wilhelm-friedrich-hegel/the-philosophy-of-fine-art-volume-4-of-4
- MLAHegel. The Philosophy of Fine Art, volume 4 (of 4). Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/georg-wilhelm-friedrich-hegel/the-philosophy-of-fine-art-volume-4-of-4.
- ChicagoHegel. The Philosophy of Fine Art, volume 4 (of 4). Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/georg-wilhelm-friedrich-hegel/the-philosophy-of-fine-art-volume-4-of-4.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El quart i ultim volum de les lliçons d'estetica de Hegel en la traduccio anglesa d'Osmaston: el dedicat a la poesia.
Context i història
Convé saber que aixo no es un llibre que Hegel escrivis. Son les seves lliçons de Berlin dels anys vint, reconstruides pel seu deixeble Hotho a partir dels manuscrits i dels apunts dels alumnes, i publicades despres de la seva mort; els estudiosos discuteixen quant hi va posar Hotho de collita propia. Dit aixo, el contingut es central: aqui la poesia apareix com l'art mes espiritual i alhora com el que ja no pot dir del tot el que caldria, i es on desemboca la famosa tesi del «caracter passat» de l'art —no que l'art s'acabi, sino que ha deixat de ser la manera mes alta com un poble entén la veritat. Els tres volums anteriors tracten de la idea de la bellesa, de l'arquitectura, l'escultura, la pintura i la musica.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
nature than in ancient tragedy. The issue as the effect of misfortune. "Romeo and Juliet," a kind of unhappy blessedness in misfortune. Social plays the link between tragedy and comedy. As a rule the triumph of ordinary morality celebrated. Modern comedy. Question whether folly is ridiculous only to others, or to the comic character also. The second type mainly that of Aristophanes, the first that of Molière. Invention of the intrigue or intricate plot. Comparison of Shakespeare's comedy with that of Aristophanes] Final Summary and Conclusion THIRD PART THE SYSTEM OF THE PARTICULAR ARTS SUBSECTION III THE ROMANTIC ARTS (CONTINUED) THE PHILOSOPHY OF FINE ART CHAPTER III POETRY INTRODUCTION I The temple of classical architecture demands a god, who resides therein. Sculpture exhibits the same in plastic beauty, and confers forms on the material it employs for this purpose, which do not in their nature remain external to what is spiritual, but are the form itself immanent in the defined content. The corporeality, however, and sensuousness, no less than the ideal universality of the sculptured figure, are opposed on the one hand to subjective ideality, and in part to the particularity of the individual, in whose element the content of the religious, no less than also the worldly life, must secure reality by virtue of a novel form of art. This mode of expression, which is of subjective import, and at the same time particularized in its characterization, the art of painting itself contributes under the principle of the plastic arts.…