SigPhiSigPhi

La misèria de la filosofia

Karl Marx

Idioma:
francès
Completesa:
Obra completa
Autoria:
Escrita per l'autor
Estat del text:
Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
Extensió:
~70.700 paraules · 336 passatges
Cita aquesta obra
  • APAKarl Marx. (n.d.). Misère de la philosophie (The Poverty of Philosophy) [La misèria de la filosofia]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/karl-marx/misere-de-la-philosophie-the-poverty-of-philosophy
  • MLAKarl Marx. Misère de la philosophie (The Poverty of Philosophy) [La misèria de la filosofia]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/karl-marx/misere-de-la-philosophie-the-poverty-of-philosophy.
  • ChicagoKarl Marx. Misère de la philosophie (The Poverty of Philosophy) [La misèria de la filosofia]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/karl-marx/misere-de-la-philosophie-the-poverty-of-philosophy.

Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.

De què tracta

«Misèria de la filosofia» (1847), la resposta a la «Filosofia de la misèria» de Proudhon. Text en FRANCÈS: l'original.

Context i història

Marx la va escriure en francès per arribar al públic de Proudhon. És la primera exposició pública de la seva economia i el trencament definitiu amb el socialisme francès. Al catàleg hi ha també el «Système des contradictions» de Proudhon, que és el llibre que aquest ataca: es llegeixen bé de costat.

Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.

Extracte de l’edició disponible
au moins d'une partie des produits, car Rodbertus est modeste — il émet son bon de travail, en fait des avances aux capitalistes industriels avec lesquelles il payent les ouvriers ; les ouvriers achètent alors les produits avec les bons de travail qu'ils ont reçus et permettent ainsi le retour du papiermonnaie à son point de départ. C'est de Rodbertus lui-même qu'il faut apprendre comme cela se développe admirablement. « Pour ce qui est de cette seconde condition on atteindra la disposition qui exige que la valeur attestée sur le billet soit réellement en circulation en ne donnant qu'à celui qui livre vraiment un produit un billet sur lequel sera marquée exactement la quantité de travail nécessitée par la fabrication du produit. Celui qui livre un produit de 2 journées de travail reçoit un billet où sera marqué « 2 journées ». La seconde condition sera nécessairement remplie par l'observation exacte de cette règle dans l'émission. D'après notre hypothèse, la valeur véritable des biens coïncide avec la quantité de travail qu'a coûtée leur fabrication, et cette quantité de travail a pour mesure la division du temps reçue ; celui qui livre un produit auquel 2 jours de travail ont été consacrés, s'il obtient qu'il lui soit certifié 2 journées de travail, n'a donc obtenu qu'il lui soit assigné ou certifié ni plus ni moins de valeur qu'il en a livré en fait, — et de plus, comme celui-là seul obtient une pareille attestation qui a mis réellement un produit en circulation, il est égalment certain que la valeur

Llegeix aquesta edició →

← Torna a Karl Marx