Cràtil
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- Benjamin Jowett
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~26.300 paraules · 125 passatges
Cita aquesta obra
- APAPlató. (n.d.). Cratylus [Cràtil] (Benjamin Jowett, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/plato/cratylus
- MLAPlató. Cratylus [Cràtil]. Translated by Benjamin Jowett. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/plato/cratylus.
- ChicagoPlató. Cratylus [Cràtil]. Translated by Benjamin Jowett. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/plato/cratylus.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Els noms de les coses, són justos per naturalesa o per convenció? El diàleg es passa mig llibre fent etimologies —moltes, fantasioses— per acabar dient que les paraules no ensenyen la realitat.
Context i història
El primer tractat de filosofia del llenguatge que es conserva, i la conclusió és la que compta: si vols conèixer les coses, mira les coses i no els seus noms. Les etimologies inventades han fet riure els filòlegs durant segles, i probablement Plató també se'n reia.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
several names for a general, as, for example, Agis (leader) and Polemarchus (chief in war) and Eupolemus (good warrior); and others which denote a physician, as Iatrocles (famous healer) and Acesimbrotus (curer of mortals); and there are many others which might be cited, differing in their syllables and letters, but having the same meaning. Would you not say so? HERMOGENES: Yes. SOCRATES: The same names, then, ought to be assigned to those who follow in the course of nature? HERMOGENES: Yes. SOCRATES: And what of those who follow out of the course of nature, and are prodigies? for example, when a good and religious man has an irreligious son, he ought to bear the name not of his father, but of the class to which he belongs, just as in the case which was before supposed of a horse foaling a calf. HERMOGENES: Quite true. SOCRATES: Then the irreligious son of a religious father should be called irreligious? HERMOGENES: Certainly. SOCRATES: He should not be called Theophilus (beloved of God) or Mnesitheus (mindful of God), or any of these names: if names are correctly given, his should have an opposite meaning. HERMOGENES: Certainly, Socrates. SOCRATES: Again, Hermogenes, there is Orestes (the man of the mountains) who appears to be rightly called; whether chance gave the name, or perhaps some poet who meant to express the brutality and fierceness and mountain wildness of his hero’s nature. HERMOGENES: That is very likely, Socrates. SOCRATES: And his father’s name is also according to nature. HERMOGENES: Clearly.