Escrits d'ètica pràctica (III)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Atribuïda (autoria debatuda)
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~280.000 paraules · 1.348 passatges
Cita aquesta obra
- APAPlutarc. (n.d.). Complete Works of Plutarch — Volume 3 Essays and Miscellanies [Escrits d'ètica pràctica (III)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/plutarch/complete-works-of-plutarch-volume-3-essays-and-miscellanies
- MLAPlutarc. Complete Works of Plutarch — Volume 3 Essays and Miscellanies [Escrits d'ètica pràctica (III)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/plutarch/complete-works-of-plutarch-volume-3-essays-and-miscellanies.
- ChicagoPlutarc. Complete Works of Plutarch — Volume 3 Essays and Miscellanies [Escrits d'ètica pràctica (III)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/plutarch/complete-works-of-plutarch-volume-3-essays-and-miscellanies.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Els assaigs de Plutarc: no les Vides sinó allò que es coneix com a Moralia, desenes de textos breus sobre la ira, la garrulesa, la superstició, l'educació dels fills, l'oracle de Delfos i la cara que es veu a la lluna.
Context i història
Convé no confondre les dues coses: al catàleg hi ha les Vides paral·leles i hi ha això, i és la meitat menys llegida de Plutarc tot i ser la més variada. Aquí és on es veu que era sacerdot a Delfos i que li interessava tot; també és d'aquí que surten molts dels seus fragments citats sobre l'amistat i la calma. Alguns dels tractats atribuïts són d'autenticitat discutida, cosa corrent en una col·lecció tan gran.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
fitting. I am sure, Heraclides went away disgusted with us, for handling Epicurus and Aletrodorus more roughly than they deserved. Yet you may remember, replied Theon, how you told them that Colotes himself, compared with the rhetoric of those two gentlemen, would appear the complaisantest man alive; for when they have raked together the lewdest terms of ignominy the tongue of man ever used, as buffooneries, trollings, arrogancies, whorings, assassinations, whining counterfeits, black-guards, and blockheads, they faintly throw them in the faces of Aristotle, Socrates, Pythagoras, Protagoras, Theophrastus, Heraclides, Hipparchus, and which not, even of the best and most celebrated authorities. So that, should they pass for very knowing men upon all other accounts, yet their very calumnies and reviling language would bespeak them at the greatest distance from philosophy imaginable. For emulation can never enter that godlike consort, nor such fretfulness as wants resolution to conceal its own resentments. Aristodemus then subjoined: Heraclides, you know, is a great philologist; and that may be the reason why he made Epicurus those amends for the poetic din (so, that party style poetry) and for the fooleries of Homer; or else, it may be, it was because Metrodorus had libelled that poet in so many books. But let us let these gentlemen pass at present, Zeuxippus, and rather return to what was charged upon the philosophers in the beginning of our discourse, that it is impossible to live according to their tenets. And I see not why we two may not despatch this affair betwixt us, with the good assistance of Theon; for I find this gentleman (meaning me) is already tired. Then Theon said to him, Our fellows have that garland from us won; therefore, if you please, Let's fix another goal, and at that run.…