Consolació a la mare Hèlvia
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~11.800 paraules · 56 passatges
Cita aquesta obra
- APALuci Anneu Sèneca. (n.d.). Ad Helviam matrem, de Consolatione [Consolació a la mare Hèlvia]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/ad-helviam-matrem-de-consolatione
- MLALuci Anneu Sèneca. Ad Helviam matrem, de Consolatione [Consolació a la mare Hèlvia]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/seneca/ad-helviam-matrem-de-consolatione.
- ChicagoLuci Anneu Sèneca. Ad Helviam matrem, de Consolatione [Consolació a la mare Hèlvia]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/ad-helviam-matrem-de-consolatione.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Escrit des de l'exili a Còrsega per consolar la seva pròpia mare de la desgràcia del fill: la peça consola qui s'ha quedat, no qui ha marxat.
Context i història
És la inversió del gènere i el text més personal de Sèneca. Argumenta que l'exili no és cap mal perquè l'ànim se n'emporta tot el que importa, escrivint des d'una illa on hi va passar vuit anys. Aquesta entrada és l'original llatí; al catàleg hi ha també la traducció anglesa com a obra a part. Se cita l'original.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
mentium error est, cum tam exiguum capias, cupere multum? Licet itaque augeatis census, promoueatis fines, numquam tamen corpora uestra laxabitis. Cum bene cesserit negotiatio, multum militia rettulerit, cum indagati undique cibi coierint, non habebitis ubi istos apparatus uestros conlocetis. Quid tam multa conquiritis? Scilicet maiores nostri, quorum uirtus etiamnunc uitia nostra sustentat, infelices erant, qui sibi manu sua parabant cibum, quibus terra cubile erat, quorum tecta nondum auro fulgebant, quorum templa nondum gemmis nitebant; itaque tunc per fictiles deos religiose iurabatur: qui illos inuocauerant, ad hostem morituri, ne fallerent, redibant. Scilicet minus beate uiuebat dictator noster qui Samnitium legatos audit cum uilissimum cibum in foco ipse manu sua uersaret -- illa qua iam saepe hostem percusserat laureamque in Capitolini Iouis gremio reposuerat -- quam Apicius nostra memoria uixit, qui in ea urbe ex qua aliquando philosophi uelut corruptores iuuentutis abire iussi sunt scientiam popinae professus disciplina sua saeculum infecit.' Cuius exitum nosse operae pretium est. Cum sestertium milliens in culinam coniecisset, cum tot congiaria principum et ingens Capitolii uectigal singulis comisationibus exsorpsisset, aere alieno oppressus rationes suas tunc primum coactus inspexit: superfuturum sibi sestertium centiens computauit et uelut in ultima fame uicturus si in sestertio centiens uixisset, ueneno uitam finiuit. Quanta luxuria erat cui centiens sestertium egestas fuit! i nunc et puta pecuniae modum ad rem pertinere, non animi. Sestertium centiens aliquis extimuit et quod alii uoto petunt ueneno fugit. Illi uero tam prauae mentis homini ultima potio saluberrima fuit: tunc uenena edebat bibebatque cum inmensis epulis non delectaretur tantum sed gloriaretur, cum uitia sua ostentaret, cum ciuitatem in luxuriam suam conuerteret, cum iuuentutem ad imitationem sui sollicitaret etiam sine malis exemplis per se docilem.…