Agamemnon
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~6.530 paraules · 31 passatges
Cita aquesta obra
- APALuci Anneu Sèneca. (n.d.). Agamemnon. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/agamemnon
- MLALuci Anneu Sèneca. Agamemnon. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/seneca/agamemnon.
- ChicagoLuci Anneu Sèneca. Agamemnon. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/agamemnon.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
El retorn d'Agamèmnon de Troia i el seu assassinat a mans de Clitemnestra i Egist.
Context i història
La versió de Sèneca és molt més fosca que la d'Èsquil: hi domina el pes del crim heretat i la sensació que res no es pot aturar. El cor de les captives troianes és de les millors coses que va escriure. Les tragèdies no són cap apèndix literari a la filosofia de Sèneca: són la via principal per on va exposar-la. La ira, la por de la mort i el destí, que a les cartes s'argumenten, aquí es veuen actuar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
Aegisthus Clytemestra Nutrix Quod tempus animo semper ac mente horrui adest profecto, rebus extremum meis. quid terga vertis, anime? quid primo impetu deponis arma? crede perniciem tibi et dira saevos fata moliri deos: oppono cunctis vile suppliciis caput, ferrumque et ignes pectore adverso excipe, Aegisthe: non est poena sic nato mori. tu nos pericli socia, tu, Leda sata, comitare tantum: sanguinem reddet tibi ignavus iste ductor ac fortis pater, sed quid trementes circuit pallor genas iacensque vultu languido optutus stupet? (251) Clyt. Amor iugalis vincit ac flectit retro: referamur illuc, unde non decuit prius abire; sed nunc casta repetatur fides, nam sera numquam est ad bonos mores via: quem paenitet peccasse paene est innocens. Aeg. Quo raperis amens? credis aut speras tibi Agamemnonis fidele coniugium? ut nihil subesset animo quod graves faceret metus: tamen superba et impotens flatu nimis Fortuna magno spiritus tumidos daret. gravis ille sociis stante adhuc Troia fuit: quid rere ad animum suapte natura trucem Troiam addidisse? rex Mycenarum fuit, veniet tyrannus: prospera animos efferant. effusa circa paelicum quanto venit turba apparatu! sola sed turba eminet tenetque regem famula veridici dei: feresne thalami victa consortem tui? at illa nolet, ultimum est nuptae malum palam mariti possidens paelex domum. nec regna socium ferre nec taedae sciunt. Clyt. Aegistbe, quid me rursus in praeceps agis iramque flammis iam residentem incitas? permisit aliquid victor in captam sibi: