De la vida benaurada
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~11.600 paraules · 55 passatges
Cita aquesta obra
- APALuci Anneu Sèneca. (n.d.). De vita beata [De la vida benaurada]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/de-vita-beata
- MLALuci Anneu Sèneca. De vita beata [De la vida benaurada]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/seneca/de-vita-beata.
- ChicagoLuci Anneu Sèneca. De vita beata [De la vida benaurada]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/de-vita-beata.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
Què és viure feliç, i per què no és el mateix que viure plaentment. Conté la defensa de Sèneca contra l'acusació que li feien en vida: que predicava la pobresa des d'una de les fortunes més grans de Roma.
Context i història
Aquella acusació era certa i el llibre no la nega: sosté que el savi no menysprea la riquesa, la té sense dependre'n. Que el text funcioni o sigui una excusa elegant és una discussió oberta des de fa dinou segles. Aquesta entrada és l'original llatí; al catàleg hi ha també la traducció anglesa com a obra a part. Se cita l'original.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
et maleuolentiae quod morderet ostendi? 4. Vides istos qui eloquentiam laudant, qui opes sequuntur, qui gratiae adulantur, qui potentiam extollunt? omnes aut sunt hostes aut, quod in aequo est, esse possunt; quam magnus mirantium tam magnus inuidentium populus est. Quin potius quaero aliquod usu bonum, quod sentiam, non quod ostendam? ista quae spectantur, ad quae consistitur, quae alter alteri stupens monstrat, foris nitent, introrsus misera sunt.' III. 1. Quaeramus aliquod non in speciem bonum, sed solidum et aequale et a secretiore parte formosius; hoc eruamus. Nec longe positum est: inuenietur, scire tantum opus est quo manum porrigas; nunc uelut in tenebris uicina transimus, offensantes ea ipsa quae desideramus. 2. Sed ne te per circumitus traham, aliorum quidem opiniones praeteribo -- nam et enumerare illas longum est et coarguere: nostram accipe. Nostram autem cum dico, non alligo me ad unum aliquem ex Stoicis proceribus: est et mihi censendi ius. Itaque aliquem sequar, aliquem iubebo sententiam diuidere, fortasse et post omnes citatus nihil inprobabo ex iis quae priores decreuerint et dicam 'hoc amplius censeo'. 3. Interim, quod inter omnis Stoicos conuenit, rerum naturae adsentior; ab illa non deerrare et ad illius legem exemplumque formari sapientia est.