Hèrcules furiós
- Idioma:
- llatí
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~4.840 paraules · 23 passatges
Cita aquesta obra
- APALuci Anneu Sèneca. (n.d.). Hercules furens [Hèrcules furiós]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/hercules-furens
- MLALuci Anneu Sèneca. Hercules furens [Hèrcules furiós]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/seneca/hercules-furens.
- ChicagoLuci Anneu Sèneca. Hercules furens [Hèrcules furiós]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/seneca/hercules-furens.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Hèrcules torna victoriós dels inferns i, en un accés de bogeria enviada per Juno, mata la dona i els fills.
Context i història
L'escena en què recobra el seny i veu el que ha fet és una de les més dures del teatre antic. La pregunta que hi queda —si un home pot suportar viure amb això, i si suïcidar-se seria valor o fugida— és estoica de dalt a baix. Les tragèdies no són cap apèndix literari a la filosofia de Sèneca: són la via principal per on va exposar-la. La ira, la por de la mort i el destí, que a les cartes s'argumenten, aquí es veuen actuar.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
es rege coniunx digna: sociemus toros. Meg. Gelidus per artus vadit exanguis tremor. quod facinus aures pepulit? haut equidem horrui, cum pace rupta bellicus muros fragor circumsonaret, pertuli intrepide omnia: thalamos tremesco; capta nunc videor mihi. gravent catenae corpus et longa fame mors protrahatur lenta: non vincet fidem vis ulla nostram; moriar, Alcide, tua. Lyc. Animosne mersus inferis coniunx facit? Meg. Inferna tetigit, posset ut supera assequi. Lyc. Telluris illum pondus immensae premit. Meg. Nullo premetur onere, qui caelum tulit. Lyc. Cogere. Meg. Cogi qui potest nescit mori. Lyc. Effare potius, quod novis thalamis parem Regale munus. Meg. Aut tuam mortem aut meam. Lyc. Moriere demens, Meg. Coniugi occurram meo. (18) Lyc. Sceptrone nostro famulus est potior tibi? Meg. Quot iste famulus tradidit reges neci. Lyc. Cur ergo regi servit et patitur iugum? Meg. Imperia dura tolle: quid virtus erit? Lyc. Obici feris monstrisque virtutem putas? Meg. Virtutis est domare quae cuncti pavent. Lyc. Tenebrae loquentem magna Tartareae premunt. Meg. Non est ad astra mollis e terris via. Lyc. Quo patre genitus caelitum sperat domos? i Amph. Miseranda coniunx Herculis magni, sile: partes meae sunt reddere Alcidae patrem genusque verum, post tot ingentis viri memoranda facta postque pacatum manu quodcumque Titan ortus et labens videt, post monstra tot perdomita, post Phlegram impio sparsam cruore postque defensos deos nondum liquet de patre? mentimur Iovem: Iunonis odio crede. Lyc. Quid violas Iovem? mortale caelo non potest iungi genus. Amph. Communis ista pluribus causa est deis. Lyc. Famuline fuerant ante quam fierent dei? Amph. Pastor Pheraeos Delius pavit greges. Lyc. Sed non per omnes exul erravit plagas. Amph. Quem profuga terra mater errante edidit? Lyc. Num monstra saeva Phoebus aut timuit feras? Amph. Primus sagittas imbuit Phoebi draco. Lyc. Quam gravia parvus tulerit ignoras mala?…